Foto: Imanol Olite / ACN
El periodista i escriptor Quim Aranda (Barcelona, 1963) ha presentat aquest dimarts Els tres cognoms de Lucía Van Haart (Columna), la seva tercera novel·la. L’obra, que es vertebra al voltant del retrobament entre el periodista Martín Genovés i el seu antic amor, la Lucía, per resoldre un misteri del passat, se sustenta en una analogia amb la pel·lícula Perseguit per la mort i estableix un estil diferent del de la novel·la negra, gènere que ha evitat “volgudament”. Amb una acció més lenta i introspectiva, Aranda vol fer un homenatge a un periodisme que “ja no existeix” per la immediatesa de la informació, i una descripció amb certa melancolia de les transformacions que ha patit Barcelona des de mitjans del segle XX.
L’última novel·la de l’escriptor narra el retrobament entre el periodista Martín Genovés i la Lucía després que es veiessin per últim cop fa 14 anys. Ella vol que el Martín aclareixi si el seu oncle, Zacarías Gil, i Eva Marie Saint, una famosa actriu estatunidenca, van mantenir algun afer sentimental durant l’estrena de Con la muerte en los talones al Festival de Sant Sebastià de 1959. Durant la investigació el periodista haurà de desenterrar veritats, secrets i traïcions, i se n’adonarà que encara està enamorat de la Lucía.
La nova creació d’Aranda sorgeix de la seva “fascinació” per la pel·lícula Perseguit per la mort, i el protagonista principal, Genovés, ja va aparèixer a La noia d’Aberdeen, una altra de les seves obres. “En alguns aspectes Martín Genovés és el meu alter ego perquè té moltes coses meves”, ha explicat. Pel que fa a la història d’amor impossible que hi relata, Aranda l’ha comparada amb la de grans clàssics com Notting Hill o Vacances a Roma.
Lluny de la novel·la negra
Amb Els tres cognoms de Lucía Van Haart, Aranda es desmarca de la novel·la negra, gènere que ja havia treballat anteriorment. “No quedo prou content amb cap novel·la negra que llegeixo, perquè considero que les expectatives que genera l’autor mai estan a l’altura de com resol el misteri”, ha sostingut. El periodista ha explicat que la seva nova obra és més aviat una carta, “una història d’amor d’un home a qui li han fet més o menys mal i que intenta passar comptes amb la seva professió, la seva amant i la gent que ha fet malbé o ha transformat la seva ciutat, Barcelona”.
Homenatge a un periodisme que “ja no existeix”
A la novel·la, Aranda també fa un homenatge al periodisme i denuncia els canvis que la professió ha patit amb l’arribada d’internet i les xarxes socials. “El periodisme que surt al llibre és un periodisme que no existeix: ara estem aclaparats per la immediatesa, les xarxes, l’última hora… I no hi ha temps per a res; ni per fer una notícia com déu mana, ni per empassar-se la informació”, ha explicat. Per a l’autor, el personatge de Martín Genovés serveix per reivindicar que hi ha “una altra manera de fer periodisme”.
Dins la novel·la també hi ha homenatges a persones “de carn i ossos” que han passat per la vida de l’escriptor: des d’un dels seus professors de la universitat fins a personalitats del món del cinema com Julieta Martialay o periodistes com Manuel del Arco.
