El Jutjat d’Instrucció número 15 de Barcelona no ha admès a tràmit la querella presentada pel líder de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, contra el periodista Xavier Rius Sant per les suposades “injúries greus” i “calúmnies” realitzades en el llibre Xenofòbia a Catalunya. Segons explica l’afectat al seu blog, aquesta seria la querella principal de les dues que va presentar Anglada al setembre juntament amb tres demandes.

En la querella, el líder de PxC assegura que el llibre conté “afirmacions i expressions que atempten contra la seva fama i prestigi tant personal com del partit”. Però la magistrada, Concepción Cantón Martín, considera que els fets descrits no són constitutius de delicte.

Segons ella, després d’analitzar l’informe del Ministeri Fiscal i de llegir el llibre, l’únic que s’observa és “un repàs de com els diferents ajuntaments de Catalunya han tractat el fenomen de la immigració i com s’ha gestionat la convivència”.

Acusar algú de passat franquista no és delicte

Pel que fa al suposat delicte d’injúries, l’auto de la jutgessa especifica que Rius Sant menciona i critica diverses vegades PxC, però de la mateixa manera que ho fa amb altres partits polítics com el PP i CiU.

“No s’observa que vagi més enllà d’una crítica, un judici personal i subjectiu que plasma l’autor del llibre després de valorar els fets”, assegura la magistrada. En aquest sentit, destaca que “les dades que aboca l’autor en el llibre han estat redactades complint el deure específic de les diligències, havent-se contrastat”.

Cantón també recorda que Anglada és una persona pública, i assegura que les expressions per les quals es querella “no tenen transcendència penal” ni a nivell personal ni de partit polític, per la qual cosa no suposen un delicte d’injúries.

Per altra banda, la magistrada argumenta que afirmar que Anglada té un passat franquista o que anava als bars de Vic a provocar baralles “no és constitutiu de delicte de calúmnies”. “El llibre simplement recull una crítica seriosa a l’actuació de diferents persones i organitzacions quant al tractament de la immigració, i això queda emparat per la llibertat d’expressió i d’informació, i del dret a la crítica”, rebla Cantón en l’auto, que es pot recórrer.