Detenció del fotoperiodista Albert Garcia, el 18 d’octubre de 2019 (foto: Miquel Codolar / ACN).
Durant el 2019, el Mapa de la Censura de l’observatori Mèdia.cat va comptabilitzar 201 incidents que poden suposar una restricció de les llibertats d’expressió i d’informació de periodistes i ciutadania. La xifra supera els 186 casos documentats el 2018 i també els 196 de 2017, de manera que es converteix en l’any amb més incidències documentades des de la posada en marxa del Mapa el 2015.
Mèdia.cat explica que el creixement es deu principalment a un augment en les tipologies d’accions judicials i policials que dificulten la feina de periodistes i de declaracions i legislació dels poders públics per constrènyer la llibertat d’expressió. A més, ressalta que en les protestes d’octubre contra la sentència judicial als líders independentistes hi va haver “multitud d’amenaces, coaccions i impediments” per informar.
L’observatori del Grup de Periodistes Ramon Barnils indica que el 2019 també va estar marcat per “les pressions de diversos partits polítics als mitjans de comunicació, les operacions de compravenda de grups mediàtics i nous acomiadaments i tancaments de mitjans, així com per la continuació d’una escalada legislativa que amenaça la llibertat d’expressió a internet i fora”.
Rècord d’agressions
L’informe 2019: Periodistes a la diana. Restriccions a les llibertats d’expressió o d’informació de periodistes i ciutadania recollides al Mapa de la Censura dels Països Catalans destaca el nombre d’informadors ferits documentats, 87, la xifra més alta des de que s’edita el Mapa de Censura, dels quals 70 es van produir entre el 14 i el 27 d’octubre en les protestes postsentència. Cal recordar que el 2018 es van comptabilitzar 21 professionals agredits i el 2017 van ser 18.
Del total d’informadors ferits l’any passat, un 19% estan relacionats amb accions de manifestants de diferents signes polítics, i el 61% són causades per actuacions policials (que s’eleven fins al 69% si s’analitza només el període de protestes contra la sentència del procés). En diversos casos, els afectats constaten que els agents van atacar-los directament per impedir que documentessin l’actuació policial o que van agredir-los tot i identificar-se com a periodistes.
“El 2019 representa un salt qualitatiu sense precedents en la quantitat de periodistes agredits, assetjats, denunciats, detinguts, amenaçats o vexats mentre feien la seva feina en la cobertura de protestes socials i polítiques, bàsicament en les tenses setmanes després de la sentència dels líders independentistes a Catalunya, però no només. A més, s’han incrementat les agressions amb resultat de lesions greus, incloent-hi algunes amb necessitat d’intervenció mèdica”, assenyala l’autor de l’informe, el periodista Joan Canela.
Per tipologia d’incidències registrades el 2019, 41 corresponen a Agressions, amenaces o intimidacions a periodistes o mitjans de comunicació; 41 a Resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que poden obstaculitzar la feina de periodistes o mitjans; 38 a Pressions, censura o ‘autocensura’ a periodistes o mitjans; 17 a Legislació o posicionaments de poders públics que poden ser restrictius amb relació a la feina de periodistes/mitjans; 17 més a Acomiadaments de periodistes, precarietat laboral i tancament de mitjans; 14 a Persecució de blocaires, comptes de xarxes socials o periodisme ciutadà; 2 a la nova categoria d’Assetjament o agressions sexistes contra dones periodistes, i 31 a Censures a expressions artístiques, acadèmiques o d’altres tipus.
L’informe arriba a la Comissió Europea
Les conclusions de 2019: Periodistes a la diana. Restriccions a les llibertats d’expressió o d’informació de periodistes i ciutadania recollides al Mapa de la Censura dels Països Catalans s’han presentat a la consulta externa que ha obert la Comissió Europea a organitzacions de la societat civil i organismes independents sobre l’Estat de Dret a la UE, que n’elaborarà un informe.
Aquest informe anual forma part del Mecanisme Europeu d’Estat de Dret, anunciat com una de les principals línies polítiques de la presidenta Von der Leyen, i també és fruit d’una llarga reivindicació feta des del Parlament Europeu.
