El consell d’administració d’Informació i Comunicació de Barcelona (ICB) està avaluant la vintena de candidatures que s’han presentat per dirigir la ràdio i televisió públiques de la ciutat, en el marc d’un procés públic obert perquè el mandat de sis anys d’Àngel Casas finalitza aquest any. L’elecció definitiva haurà de rebre el suport de dos terços del consell; és a dir, quatre dels seus cinc membres.
Davant del procés en marxa, el comitè professional de BTV i el comitè d’empresa de BCN Audiovisual (l’empresa de Lavinia que gestiona Barcelona TV i Barcelona FM) han demanat que la tria es faci d’acord amb “criteris professionals”, i que, malgrat els cinc integrants del consell ho són proposats pels diferents grups polítics municipals, espera que “exerceixin la seva responsabilitat pública amb independència, escollint el candidat més idoni en funció exclusivament dels mèrits i el projecte que aporti”.
En aquest sentit, ambdós comitès lamenten les filtracions que apunten “cap a moviments per pactar el nom del nou director o directora en funció d’un mapa d’equilibris polítics que hauria de ser aliè a la presa de decisions en una empresa de comunicació pública”.
Amb tot, reconeixen que els processos de nomenament del consell d’administració i del director general de BTV i BFM ofereixen “força més garanties” que en altres mitjans públics, i posen com a exemple els casos de la CCMA i RTVE.
Demanen estar representats en el consell d’administració
A banda, el comitè professional i el d’empresa demanen poder ser escoltats en el procés de selecció de la nova direcció, ja que consideren que seria “útil” aportar-hi el criteri que els atorga l’experiència laboral. La manera de poder participar-hi, apunten, seria estant representats en el consell d’administració d’ICB.
Al seu parer, això no només és possible (recorden que hi ha diferents precedents a Europa), sinó que és “la millor manera de garantir una gestió eficaç i transparent” dels mitjans públics. Amb tot, ambdós comitès recorden que, abans, la plantilla hauria d’estar directament contractada per l’empresa pública i no externalitzada, la seva “eterna reivindicació”.
