Serrat, Premi d’Honor Ràdio Barcelona: “Sense la ràdio la meva vida hauria anat d’una altra manera”

El Teatre Tívoli va acollir aquest dilluns la celebració de La Nit de la Ràdio, una gala organitzada per Ràdio Barcelona amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio. Raphinha, Oques Grasses, Leticia Dolera, Nil Moliner o El Pot Petit, entre d’altres, es van convertir en els protagonistes de la vesprada després de rebre els primers Premis Toresky en diferents categories, uns guardons que reconeixen les personalitats, institucions i iniciatives que han marcat l’any 2025 en els àmbits cultural, social, esportiu i empresarial. Pel que fa al cantautor Joan Manuel Serrat, va recollir el Premi d’Honor Ràdio Barcelona. “Sense la ràdio la meva vida hauria anat d’una altra manera”, va assegurar durant el seu discurs.

La gala va començar a les vuit del vespre i va durar prop de dues hores combinant ràdio, música, teatre i humor, amb les actuacions de Nil Moliner, Las Migas, Jofre Bardagí, Àngels Gonyalons i Abel Folk. La part més rellevant, però, va ser el repartiment dels Premis Toresky, uns guardons que van anar entregant diversos editors de SER Catalunya i Els40

La primera edició dels guardons va distingir el científic Dr. Eduard Batlle com a Personalitat de l’Any. Batlle va assegurar que estudiar el càncer no és senzill, però també va afegir que espera que el futur sigui esperançador. “Sempre hi ha hagut campanyes de desprestigi en contra de la ciència, i per això ens hem d’explicar bé”, va insistir.

El futbolista Raphinha va ser reconegut com a Esportista de l’Any; mentre que Iris Tió va rebre el premi Toresky com a Fenomen Esportiu de l’Any. També es va reconèixer l’Ajuntament de Barcelona per la promoció de les curses populars amb el premi a l’Esdeveniment Esportiu. En aquest cas, va ser el mateix alcalde de la capital catalana qui va pujar a l’escenari a recollir l’estatueta.

“És un moment dolç pel que fa a l’esport”, va admetre, “aquest any tenim un gran esdeveniment que és la sortida del Tour de France, un veritable regal per a la ciutat”. Collboni també va aprofitar per recordar que Barcelona vol ser la seu del Mundial del 2030: “És un esdeveniment que la ciutadania es mereix i que n’estic convençut que es pot fer”.

Els Premis Toresky també van destacar el Banc Sabadell com a Empresa de l’Any. El director, Josep Oliu, va recordar un any marcat per l’OPA, durant el qual “s’han après lliçons”. “Les operacions o es fan amb el suport de tothom, o no es fan, i aquí s’ha demostrat que els diners no ho compren tot, les identitats també són fortes”, va subratllar.

La Fundació Guttmann va rebre el premi d’Impacte Social pels seus 60 anys d’història, i Maria del Mar Bonet va ser reconeguda amb el Toresky per la seva Trajectòria. Nil Moliner com a Artista de l’Any i Oques Grasses com a Fenomen Musical. Pel que fa a El Pot Petit, va rebre el premi a l’Esdeveniment Cultural de l’Any.

Els seus membres, Siddartha Vargas i Helena Bagué, van agrair el reconeixement, perquè els permet “posar en primer pla i dignificar” la seva feina. “Els nens i les nenes són molt importants i els hem de posar al centre”, van insistir, “els infants són el present i els hem de cuidar amb cultura i educació de qualitat”.

En la mateixa línia es va pronunciar Leticia Dolera –premi a Personalitat Cultural, que va parlar de la restricció de les xarxes als menors. “Fem tard, però és necessari”, va opinar, “hem de posar fre a les indústries que estan arrabassant l’esperit crític de petits i joves”.

Finalment, el cantautor Joan Manuel Serrat va rebre el Premi d’Honor Ràdio Barcelona. El músic va recordar que és fill “de la guerra i de la ràdio” i que sense aquest aparell la seva vida hauria anat d’una altra manera. “Quan tot era fosc la família s’ajuntava per escoltar-la”, ha explicat, “ens feia la vida una mica més agradable en una època de por i repressió”.

Preguntat per quin repertori interpretaria avui si pugés a l’escenari, Serrat va assegurar que seria el mateix de sempre. “Totes aquelles coses que de joventut ens donaven un argumentari encara estan allà en un món absolutament paranoic”, va relatar, “vaig aprendre l’ofici a dalt de l’escenari, un ofici que estimo”.