Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Euskalgintzaren Kontseilua i A Mesa pola Normalización Lingüística han reclamat de nou que en la futura llei audiovisual es garanteixin “quotes substancials” de català, basc i gallec.

Les sis entitats tornen a fer front comú per exigir als partits catalans, valencians, balears, bascos i gallecs que utilitzin el seu pes polític per “forçar el Govern espanyol a augmentar la presència de les llengües minoritzades en la nova llei audiovisual”.

Així doncs, reclamen als partits que esmenin el Projecte de llei durant la tramitació parlamentària per tal de garantir “una presència substancial de doblatges i subtítols en llengües oficials de l’Estat diferents del castellà a totes les plataformes audiovisuals amb independència del lloc on tinguin la seva seu”.

Altres reclamacions

Al desembre, aquestes i d’altres organitzacions van posar sobre la taula els eixos sobre els quals havia de pivotar la nova llei per tal de garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania, presentant una declaració amb set reivindicacions. Entre d’altres, a més de quotes de doblatge i subtitulació, que hi hagi producció anual obligatòria de totes les plataformes en sèries i pel·lícules en català, basc i gallec; que s’incorpori un règim sancionador clar en cas d’incompliment, i que es computin les quotes per hores i no per títols a efectes d’impulsar no solament les pel·lícules sinó també les sèries en llengües minoritzades.

Les sis entitats recorden que la pressió política i social exercida fins al desembre va fer que el Projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres inclogués l’obligatorietat de les plataformes amb seu a l’Estat a incorporar els doblatges i els subtítols ja existents als seus catàlegs ”sempre que estiguin disponibles i sigui tècnicament viable”, un matís que ara reclamen eliminar per “evitar possibles elusions del compliment de l’obligació”.

Pel que fa a la presència de doblatges i subtítols a les plataformes amb seu a l’estranger, i arran de l’acord entre el PSOE i ERC, el Ministeri d’Afers Econòmics va acceptar crear un fons de 10,5 milions d’euros per subvencionar noves versions en aquestes altres llengües oficials, mesura que les entitats veuen com a ”clarament insuficient, atès que no respon a cap garantia recollida a la mateixa llei”. En aquest sentit, remarquen que es tracta d’una partida pressupostària que pot no tenir continuïtat en el futur, i que la seva efectivitat depèn de la predisposició de les plataformes a l’estranger d’aprofitar aquestes subvencions. Per això, demanen que la presència de continguts en català, basc o gallec no depengui de la voluntat de les plataformes situades a l’estranger, sinó de quotes que cal introduir a la llei, tal com passa ara en el cas del castellà.

Les organitzacions també reclamen que les quotes d’inversió i producció de nous continguts en versió original en aquestes llengües sigui més alta de la prevista inicialment tant en el Projecte de llei com en l’acord PSOE-ERC. Ara el text estableix que les plataformes hauran de destinar-hi el 0,5% de la seva facturació anual a l’Estat, uns 15 milions d’euros aproximadament. Les entitats consideren que es tracta d’una xifra “clarament insuficient”, i demanen que sigui de “com a mínim el doble”, corresponent al pes poblacional dels territoris amb llengües pròpies diferents del castellà.

Les sis entitats també constaten el ”menyspreu absolut” que han tingut la majoria de plataformes internacionals per les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat durant els gairebé deu anys que fa que algunes van començar a instal·lar-s’hi. Per això, clamen que “no es pot deixar passar una oportunitat” com la reforma de la llei audiovisual per establir-los “obligacions lingüístiques molt clares”.