Foto: Pere Francesch / ACN
La periodista Mònica Terribas és la creadora i directora de la sèrie documental El minuto heroico: Yo también dejé el Opus Dei, produïda per The Mediapro Studio per a Max a Espanya. Els dos primers capítols s’estrenen aquest divendres a la plataforma Max i els dos darrers el 14 de febrer. A la docusèrie 13 dones procedents de diferents punts d’Espanya, Amèrica Llatina, Irlanda i Regne Unit donen testimoni directe de la seva vida a l’Opus Dei i la seva posterior ruptura amb la institució.
“El que he viscut a través d’elles m’ha afectat molt perquè és exactament com jo no entenc la vida cristiana. M’ha afectat, m’ha transformat i penso que és una de les feines periodístiques que he fet que deixen més petja al cor, al cap i al cos”, afirma Terribas en una entrevista amb l’ACN.
La periodista assegura que fa quatre anys que viu amb el dolor aliè de totes les dones que surten al documental i també el de molts casos que ha conegut d’altres dones i també d’homes. I si Max li demana un segon El minuto heroico centrada en els homes es posaria a treballar demà.
La sèrie documental estarà disponible per als Estats Units, l’Amèrica Llatina i Europa.
“Quan prens la llibertat de les persones, perds la humanitat”
La idea d’El minuto heroico va sorgir quan Mònica Terribas va rebre un correu electrònic d’una dona explicant tot el que havia viscut dins de l’Opus Dei i la periodista va voler conèixer-la. A partir d’aquí va contactar amb gent de diferents generacions i països que explicaven el mateix i es va adonar que tot el que relataven, com es veu a la sèrie, era sistèmic.
Els testimonis narren les seves experiències de primera mà i els desafiaments i realitats que van viure a l’Opus Dei servint com a numeràries, numeràries auxiliars o agregades. Dones que expliquen haver-se sotmès a un tracte abusiu laboral, psicològic i espiritual que van decidir abandonar.
Terribas apunta que totes elles són “molt capaces i intel·ligents, i que han patit molt, han fet un procés psicològic i l’han superat, i estan amb el cap i ànim d’explicar-ho”. Assegura que no ha volgut posar a la pantalla ningú vulnerable. “He parlat amb moltes dones que no han fet el procés de recuperació d’haver sortit de l’Obra, però totes les persones que a pantalla expliquen el que han viscut han fet un procés intel·lectual d’entendre què els hi ha passat i supera-ho. Una altra característica en comú és que no parlen des de la ràbia i la venjança. Elles volen ajudar a altres persones i moltes conserven la fe”, apunta.
Foto: Pere Francesch / ACN
La periodista explica que l’Opus Dei no ha respectat la llibertat. “Tots naixem lliures i hem de ser lliures per triar el nostre futur i el destí. Quan condiciones les persones perquè no puguin triar i perquè tinguin una vida tan normada que no els hi deixes espai mental per decidir, vol dir que condiciones el seu cervell i el seu cos i els prens la llibertat. Quan prens la llibertat de les persones, perds la humanitat”.
Mònica Terribas afirma que tots aquests casos que apareixen a la sèrie no són excepcionals i ressalta que darrere d’elles 13 hi ha molts més homes i dones. La periodista pensa que davant d’això no n’hi ha prou amb què l’Opus Dei digui que tenen un canal d’escolta, sinó que “s’ha d’actuar, reparar i compensar a milers de persones”.
“La nostra obligació és demanar responsabilitat a qui té la capacitat de canviar les coses i és la prelatura de l’Opus Dei”
Terribas destaca que ha volgut que la prelatura de l’Opus Dei participés fins al darrer moment, i que el prelat Fernando Ocáriz contestés els testimonis de les protagonistes. “No volia que aparegués una altra numerària o una numerària auxiliar dient que són felices treballant a l’Obra. És com si un nen és maltractat a l’escola i entrevistes també els que no han sigut maltractats”. “La nostra obligació és demanar responsabilitat a qui té la capacitat de canviar les coses i és la prelatura de l’Opus Dei”. En aquest sentit, es mostra segura que l’Opus Dei contestarà a través dels seus canals de comunicació.
Més enllà dels testimonis directes, el documental compta amb la participació del periodista d’investigació Gareth Gore, autor d’Opus (Editorial Crítica); Antonia Cundy, periodista del Financial Times; Laura Merino, psicòloga; Vega González, psicòloga clínica i directora gerent del Centre d’Assistència i Investigació de Socioadiccions (AIS); John Paul Lennon, psicòleg especialitzat en abusos religiosos i sectes, i Sebastian Sal, l’advocat defensor del ‘cas de les 43’, exnumeràries auxiliars a Argentina i altres països d’Amèrica Llatina.
