La cobertura de la mort de l’activista social Manela Quesada, assassinada el passat dissabte pel seu fill ha provocat el pronunciament crític del teixit associatiu, de serveis i professionals i les societats científiques de salut mental catalanes, que han demanat als mitjans “respecte i prudència” a l’hora d’abordar aquest tipus de successos. “Les especulacions sobre les causes poden generar, de manera injusta, més dolor, tant a la família com a la societat en el seu conjunt”, assenyalen.
Quesada era presidenta de Salut Mental-Associació de Familiars i Amics de Berga i directora de Grup Horitzó que treballa per a la integració de persones amb risc d’exclusió social i de malaltia mental, com era el cas del seu fill.
“Els successos complexos necessiten reflexió i perspectiva per no caure en prejudicis i generalitzacions perilloses. Les institucions i mitjans de comunicació, igual que la resta de la societat civil a la qual pertanyem, tenim l’obligació de ser responsables per tal de no emetre judicis injustos”, assenyalen en un comunicat conjunt signat per Obertament (aliança catalana de lluita contra l’estigma en salut mental), la Taula del Tercer Sector de Catalunya, la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, la Societat Catalana de Psiquiatria Infantojuvenil, l’Associació Catalana de Professionals de Salut Mental i la Fundació Congrés Català de Salut Mental.
“Les respostes precipitades, fruit d’estereotips allunyats de la realitat, no fan més que alimentar un marc mental ple d’estigma i discriminació que danyen el treball de milers de persones, entre les que es trobava la Manela Quesada”. Entitats i professionals remarquen que la relació entre trastorn mental i violència “només pot associar-se en alguns casos en què el trastorn està sumat a altres factors de risc”, i que la salut mental per ella sola “no pot explicar un episodi de violència”.
Per això consideren “intolerable que en un cas així es posi el focus en criminalitzar les persones amb problemes de salut mental”, i que els mitjans un cop més les vinculin a “conductes violentes i reprovables”. En aquest sentit, recorden que una de cada quatre persones passarà per un problema de salut mental al llarg de la seva vida, de manera que la “sobrerepresentació” de la vinculació entre violència i salut mental als mitjans “no fa més que portar-nos a un imaginari fals del passat que hem de superar”.
Finalment, també es demana als mèdia que “evitin qualsevol tipus de sensacionalisme i respectin el dret a la intimitat i a l’honor de les persones, especialment quan passen per un moment vulnerable i que té a veure amb la seva salut mental”.
