De maig a juliol de 2023, el 50,9% de les tertúlies d’actualitat política i social de TV3 van estar protagonitzades per dones, segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. D’aquesta manera, la cadena es converteix en el primer mitjà generalista català que aconsegueix la paritat, subratlla l’ens regulador.
La superació de la barrera del 50% en les tertúlies es produeix també en el canal 3/24, que en el mateix període va arribar al 50,8% de presència de dones. Per la seva part, Catalunya Ràdio va registrar un 42,1% de dones tertulianes; RAC1 un 41%; betevé un 35,1%, i TVE Catalunya un 32,1%.
El CAC assenyala que, en el conjunt de la programació de ràdios i televisions (informatius i programes), la norma és encara la infrarepresentació de les dones, amb l’única excepció del SX3, que en el període setembre-desembre del 2022 va arribar a la paritat en relació amb la globalitat del canal.
“El fet que, per primer cop, les tertúlies de TV3 i del 3/24 siguin paritàries és una molt bona notícia que ens indica el camí a seguir”, celebra la consellera del CAC responsable de gènere, Laura Pinyol.
“L’octubre del 2022, el Consell es va lamentar que les tertúlies, la composició de les quals la decideix la direcció del programa, no reflectissin la realitat del país. I de la mateixa manera que aleshores vam esmentar en particular el cas del programa Els matins, que era on s’apreciava la desviació màxima en favor dels homes, ara ens complau felicitar-los per haver redreçat la situació, amb un 53% de dones”, afegeix.
La veu de les dones polítiques disminueix en campanya
L’informe Els pluralismes i la diversitat en els continguts de la televisió i de la ràdio lineals. Maig-juliol del 2023 inclou un monogràfic sobre l’impacte dels processos electorals en els continguts. En el període analitzat es van celebrar les eleccions municipals del 28 de maig i les del Congrés i el Senat el 23 de juliol.
El treball constata que la proporció de dones en la informació política es redueix de forma generalitzada durant les campanyes electorals. Un retrocés que suposa una “interrupció” de la tendència ascendent global observada en els darrers anys.
El CAC indica que, en els 12 mesos previs als comicis, la veu de les dones polítiques se situava entre el 40 i el 45%, però durant les dues campanyes esmentades el percentatge va caure al voltant de cinc punts percentuals, situant-se per sota de la mitjana interanual. L’única excepció va ser betevé durant la campanya de les municipals (no en les generals), on la presència de dones no va registrar variacions significatives.
L’ens regulador recorda que, el fet de situar les dones en un segon pla durant les campanyes electorals, és una “constant” que persisteix en la majoria de comicis celebrats en la darrera dècada. En aquest sentis, assenyala que la disminució s’explica perquè, en la cobertura de la campanya, l’interès informatiu es fa recaure sobretot en la capçalera de les llistes per Barcelona, posicions rarament ocupades per dones.
Per a Laura Pinyol, corregir aquesta tendència implicaria “més responsabilitat per part dels partits a l’hora de designar els caps de llista”.
