L’informe Joves i ús del català: una radiografia del sector audiovisual de l’observatori Mèdia.cat alerta que la manca de referents audiovisuals en català per al públic jove amenaça el futur de la llengua. Una situació a la qual s’ha arribat, entre d’altres, per la manca d’inversió pública i els canvis en els hàbits de consum amb la revolució digital. El treball constata la desconnexió entre el jovent i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i planteja estratègies per garantir la supervivència del català en l’entorn audiovisual i digital.

El document, realitzat pel periodista Èric Lluent, s’ha elaborat mitjançant una metodologia qualitativa, a través de la consulta d’una quinzena de persones que treballen en els àmbits de l’audiovisual o la lingüística. A més, incorpora les principals dades dels estudis existents sobre la llengua catalana.

L’objectiu és posar sobre la taula quin és l’estat de la qüestió del català en l’àmbit de l’audiovisual i digital pel que fa a continguts dirigits a joves, i alhora proposar solucions per garantir-ne la supervivència.

Constatacions i solucions

L’informe de Mèdia.cat s’estructura en quatre apartats. El primer descriu la situació de l’ús del català entre els joves dels Països Catalans en el context de la revolució digital de la darrera dècada.

El segon analitza el paper de la CCMA en la producció de continguts en català per a joves, així com les xifres d’audiència d’aquesta franja d’edat. Aquí es conclou que els problemes pressupostaris (fruit de les retallades en l’aportació de la Generalitat) han impedit que la Corporació s’hagi pogut adaptar al nou model comunicatiu. Això, diu l’autor, “ha facilitat una desconnexió entre la CCMA i una part molt significativa del públic jove, que actualment consumeix continguts audiovisuals fora dels canals tradicionals, i de retruc, ha reduït els referents dels joves en llengua catalana”.

En el tercer es presenta una introducció de l’oferta audiovisual en català per a joves a internet. D’una banda, es constata un “problema greu” a les plataformes de vídeo sota comanda, que ofereixen un percentatge “molt petit” de continguts audiovisuals doblats o subtitulats en català. D’altra banda, s’ha provat que existeix una xarxa “molt activa” de creadors independents en llengua catalana als principals canals de consum audiovisual per a joves (YouTube, Instagram, TikTok i Twitch), però que no hi ha una política pública de suport.

El darrer apartat planteja les principals propostes de les persones consultades per garantir el futur de la llengua catalana des del sector audiovisual. Aquí s’han detectat tres idees principals: fer continguts atractius per als joves; revertir la debilitat pressupostària del sector, i impulsar ajudes públiques als creadors en català de l’entorn digital.

Finalment, l’informe apunta que des de les institucions públiques i des de l’àmbit acadèmic “cal impulsar estructures que permetin detectar el sorgiment de noves tendències, de nous entorns i de nous actors, que poden revolucionar el món digital que coneixem molt ràpidament”. Això, afegeix, hauria de permetre dissenyar estratègies que permetin consolidar el català en l’entorn digital a mitjà i llarg termini.