L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya ha impulsat un manifest que defensa el doblatge en català i reclama acabar amb el “desequilibri” que pateix la llengua en el conjunt del sector audiovisual. El document s’ha presentat amb el suport d’una setantena de personalitats dels àmbits de la cultura, la llengua i la comunicació.
El manifest afirma que la disjuntiva entre doblatge o subtitulació que algunes veus plantegen és “fal·laç” i un “subterfugi”. “L’única cosa que realment es posa en qüestió és la continuïtat del català en el mercat del doblatge i, en tot cas, si s’hi renuncia i es deixa tot aquest mercat al castellà”, llengua que segueix sent l’opció predeterminada amb què la majoria dels proveïdors de continguts privats ofereixen els seus productes. El document assenyala que s’ha de procurar que el català “com a mínim” es trobi “en un pla d’igualtat” i sigui capaç d’oferir la mateixa varietat de productes que la resta de llengües.
El text impulsat per l’AADPC indica que deixar d’impulsar el doblatge en català suposaria “retirar la llengua de l’àmbit de consum majoritari” i iniciar un “procés de ‘desnormalització’ inaudit en un àmbit massiu” com els mitjans i el cinema.
Per als signants, limitar i fomentar la presència del català únicament a l’àmbit de la subtitulació suposa “capitular completament en l’aspiració de convertir-la en una llengua d’ús normal”.
El paper de TV3
El manifest també reivindica “molt especialment” la contribució del doblatge a fer “més atractiva” la llengua catalana quan s’han produït casos d’èxit d’algunes sèries emeses per TV3, i cita els casos de Bola de Drac o Els joves. Per això, assenyala que “afeblir, reduir o subordinar” el doblatge en català a la televisió pública no només “condemnaria” la presència de versions catalanes al cinema, sinó que també “dinamitaria el potencial comercial” de TV3 davant la resta de televisions que emeten a Catalunya.
“La funció desenvolupada per TV3 en aquest sentit, doncs, és imprescindible i ha de continuar exercint-se sense fissures, buscant nous èxits que generin successives onades d’empatia vers la llengua”, afegeix al respecte.
El manifest impulsat per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya divideix les seves demandes en quatre punts principals:
Que, en consonància amb l’ambiciosa voluntat de crear estructures i polítiques d’Estat –i, per tant, en un escenari teòricament contrari al de fer cap pas enrere–, es prenguin mesures definitives per impulsar i situar el català al nivell de la resta de llengües fortes del seu entorn en el sector dels continguts audiovisuals, tant pel que fa a l’àmbit del doblatge com també al de la subtitulació i al de la producció pròpia.
Que, recuperant el camí iniciat per la Llei del Cinema, s’explorin les possibilitats que actualment ja ofereix la via legislativa per acabar definitivament amb el desequilibri excepcional que pateix el català en l’àmbit cinematogràfic.
Que no s’afebleixi de cap manera la presència i la competitivitat del doblatge en català ni als mitjans de comunicació públics ni en cap altre àmbit d’exhibició. Que això no perjudiqui, per tant, el potencial comercial de TV3 ni, estretament lligat a aquest potencial, el compromís dels exhibidors que ofereixen pel·lícules en versió catalana.
Que els poders públics prenguin consciència de les responsabilitats que tenen en relació amb la llengua i en siguin dignes; que assumeixin que no els correspon fer passos enrere en cap dels espais en què el català ha guanyat presència d’ençà del final del franquisme; que, en conseqüència, aturin qualsevol gest de menyspreu envers el doblatge o qualsevol altre àmbit de consum en la pròpia llengua; que prenguin consciència que el doblatge ha estat i ha de continuar sent una eina important per a la difusió oral del català i un focus d’atracció de nous parlants; i que, per tant, centrin els seus esforços a garantir-ne la màxima qualitat, el prestigi i la competitivitat en el si del seu àmbit.
