SignarIA és una eina pionera que, per primer cop, fa possible que persones sordes signants puguin participar de manera directa a la ràdio amb una veu sintètica personalitzada. Ccreada per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra juntament amb la consultora tecnològica We Are Mortensen, l’eina proposa la construcció d’una identitat radiofònica per a persones sordes signants a partir de la figura del donant de veu.

Així doncs, per elaborar la veu personalitzada, el sistema combina l’empremta sonora latent de la persona sorda i la prosòdia i l’articulació de la persona donant, sovint un familiar. El resultat és una veu sintètica personalitzada amb el timbre potencial de la persona usuària, obrint una nova via cap a una ràdio inclusiva.

SignarIA capta signes de la llengua de signes catalana a partir de computer vision i un model adaptat de llenguatge, emetent la veu sintètica personalitzada en temps real, trencant la barrera estructural que suposa la ràdio com a mitjà exclusivament auditiu, i fent possible que les persones signants puguin participar-hi.

L’origen de SignarIA

El projecte va néixer per donar resposta a una necessitat molt concreta: la de la primera alumna sorda en els 34 anys del grau de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra. Davant l’assignatura Teoria i Tècniques del Periodisme Audiovisual l, dedicada a la ràdio, l’estudiant va plantejar el repte de trobar una manera de cursar-la en igualtat de condicions que els seus companys.
A partir d’aquesta demanda, l’equip docent i investigador va iniciar un procés de recerca de solucions creatives. D’aquesta exploració va néixer una aliança amb We Are Mortensen, amb qui es va començar a treballar en el desenvolupament d’un prototip tecnològic que permetés transformar la llengua de signes catalana en una veu personalitzada.

L’eina ja està operativa

“El prototip ja funciona. Ara cal afinar-lo: el corpus, la computer vision, el model de llenguatge i, més endavant, caldrà explorar emocions amb la veu; però ja està disponible per a qualsevol usuari, només cal personalitzar-lo”, explica el periodista Roger Cassany, professor del Departament de Comunicació de la UPF, cap d’estudis del grau de Periodisme, i investigador principal del projecte.

De fet, l’eina ja ha començat a tenir un impacte real en l’àmbit acadèmic. “Hem aconseguit que l’estudiant, que va haver de cursar l’assignatura de primer a través del seu intèrpret, ara pugui tenir una participació directa al Taller Integrat de Periodisme de tercer, que inclou 15 hores setmanals de ràdio”, assenyala el periodista Marcel Mauri, professor del Departament de Comunicació de la UPF, director del grau en Periodisme i l’altre investigador principal del projecte.

A més de l’elaboració de l’eina, el projecte ha dut a terme dos grups de discussió: un amb persones sordes signants per analitzar els usos potencials de l’eina i valorar-ne l’impacte, i l’altre amb professorat de la Facultat de Comunicació per explorar l’aplicació de la tecnologia a l’aula i als locutoris de ràdio.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram