Un informe de Verificat conclou que Vox és el partit que més imprecisions va difondre durant la campanya de les eleccions al Parlament del 12-M, mentre que el PSC va ser el que va oferir un percentatge més elevat d’afirmacions vertaderes.
La Radiografia de la desinformació de la campanya del 12-M s’ha basat en l’anàlisi del primer i el darrer debat electoral, organitzats per Godó i 3Cat, respectivament, així com el seguiment de les entrevistes realitzades a Els matins de TV3 i El matí de Catalunya Ràdio a totes les formacions amb representació parlamentària.
En total, la plataforma de fact-checking ha analitzat un total de 224 afirmacions verificables, de les quals el 60% eren ‘certes’; és a dir, que coincidien amb les fonts oficials i de referència comprovades. En canvi, el 40% eren ‘imprecises’: d’aquestes, el 20% van ser falses, el 35% enganyoses, el 12% veritats a mitges, el 24% mancades de context, i un 9% no comprovables amb la informació disponible.
Vox és el partit que més desinformació va difondre en campanya tant en termes relatius com absoluts. Així, el 64% de les seves afirmacions van ser falses, enganyoses o els va mancar context. Segons l’informe, només una de cada tres de les afirmacions fetes pel seu líder, Ignacio Garriga, va resultar certa. Verificat en destaca els discursos antiimigració, “amb múltiples dades errònies i amb relacions presentades com a causals, però que no són científiques, com per exemple la falsa i reiterada vinculació entre nacionalitat i delinqüència”.
Per darrere de Vox, les formacions amb més imprecisions en les seves afirmacions van ser el PP, amb un 61% del total, i Comuns Sumar, amb el 48%. En ambdós casos, en gran part s’atribueixen a l’ús de dades que no són estrictament falses, però que s’han calculat de maneres diferents, tal com han confirmat diversos experts a Verificat.
Com hem dit, el PSC és la candidatura que més afirmacions vertaderes va realitzar en termes percentuals, amb un 90% del total, seguida de la CUP, amb un 83%, i d’Esquerra, amb un 82%. Sobre les dues últimes formacions, Verificat assenyala que s’han caracteritzat per “discursos precisos”.
Per la seva part, Ciutadans registra un 67% d’afirmacions vertaderes i un 32% d’imprecises, i Junts el 57% i el 43%, respectivament.
Les dades indiquen que no tots els polítics menteixen igual
“Aquest informe té per objectiu combatre la percepció que ‘tots els polítics menteixen per igual’: no només no és així en termes numèrics, sinó que tampoc no és cert si n’analitzem l’impacte o, fins i tot, les implicacions polítiques i socials”, destaca Alba Tobella, directora de Verificat.
Per interpretar l’informe, però, “cal tenir en compte que no totes les candidatures utilitzen el mateix número de dades en els seus discursos i que responen a estils retòrics molt diferents”, afegeix la periodista.
Verificat puntualitza que, malgrat haver assegurat una igual representativitat de totes les formacions polítiques en l’anàlisi quantitativa, la diferència d’estils de retòrica ha fet que no s’hagin comptabilitzat les mateixes afirmacions per cada candidatura. En total, s’han identificat 56 claims verificables d’Ignacio Garriga de Vox i 45 de Pere Aragonès d’ERC, però en canvi només 12 de Carlos Carrizosa de Cs, i 14 de Carles Puigdemont (en entrevistes) i Josep Rull (debats) de Junts.
La plataforma també explica algunes candidatures han prioritzat dades de gestió o indicadors econòmics mediambientals o socials, mentre que altres han optat per discursos més abstractes, centrats en crítiques i promeses. “És habitual que els partits de govern utilitzin les dades per defensar els èxits de la seva acció de govern, mentre que l’oposició basa la seva retòrica en discursos més ambigus o emocionals. Durant la campanya municipal del 2023, ja vam observar aquesta diferència”, assenyala Tobella.
