No és el primer ni l’últim cop que els mitjans catalans es fan ressò de notícies d’altres indrets del món i s’obliden o minoritzen informacions més properes. Per exemple, fa poc es van fer força ressò de la detenció del periodista grec Kostas Vaxevanis, acusat per la Fiscalia de violar la llei de protecció de dades per haver publicat una llista amb 2.059 ciutadans que presumptament haurien evadit diners.

No ha tingut la mateixa sort el cas de la revista Cafè amb Llet, condemnada per les seves denúncies de l’opacitat del sistema sanitari; la indemnització de 10.000 euros que ha de pagar al demandant, Josep Maria Via (alt càrrec de la sanitat catalana), posen en perill la seva continuïtat. Malgrat estem parlant d’una revista modesta de la Selva i l’Alt Maresme, s’ha de recordar que, a la demarcació de Girona, amb 37.000 lectors, és la tercera publicació mensual més llegida (per darrere de Muy Interesante i National Geographic) segons la darrera onada del Baròmetre, i que durant molts mesos del 2011 va ser la primera.

A TV3 i Catalunya Ràdio, l’interès en el cas de Cafè amb Llet ha estat nul, malgrat el 324.cat sí es va fer ressò de la condemna. I això que les presumptes irregularitats del sistema sanitari destapades per la revista gironina, gràcies al testimoni recollit per El País i a la major difusió que li va donar al tema, van arribar fins a l’Oficina Antifrau de Catalunya i al Parlament, on es va crear una comissió d’investigació finalment avortada amb la convocatòria d’eleccions anticipades.

Tampoc els quatre grans diaris catalans han dedicat moltes línies a l’afer Cafè amb Llet: El Punt Avui va informar de la vista prèvia del juny, mentre que la resta ho va fer de la sentència condemnatòria, però de forma tímida si es compara amb l’espai dedicat a Vaxevanis o al que han dedicat altres diaris estatals. En canvi, malgrat algunes notables absències, a la premsa digital del país sí s’ha anat informant puntualment del periple que els ha tocat viure als responsables de la revista, Albano Dante i Marta Sibina.

Queda clar que el cas de Cafè amb Llet, els impulsors de la qual han estat jutjats abans que els suposats causants de la mala gestió en la sanitat catalana, per als grans mitjans del país, públics o privats, no té el mateix interès que el de Vaxevanis. Potser si el nom de la publicació fos en grec, Καφές με γάλα, la cosa hauria estat diferent. Que la seva denominació sigui catalana, però, no ha impedit que Reporters sense Fronteres se’n fes ressò i denunciés la seva situació.

Una altra absència notable en aquest assumpte és la del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), darrerament molt lent de reflexos, però que en aquesta ocasió no ha donat senyals de vida des que es va posar en marxa el procés contra la revista. Sí s’han pronunciat i han donat suport a la publicació altres agrupacions del gremi, com el Grup de Periodistes Ramon Barnils o el Sindicat de Periodistes de Catalunya.

A nivell particular, a la xarxa s’ha impulsat el manifest de recolzament #MésCafèambllet, que voreja les 1.000 adhesions. Malgrat inicialment es va impulsar perquè els professionals de la informació hi donessin suport, té el triple d’adhesions de fora del sector.

No sé si és perquè no se n’han assabentat, però hi trobo a faltar molts noms en el llistat d’adherits. Especialment d’aquells que de tant en tant s’omplen la boca fent crides a la llibertat de premsa o contra els blocs electorals, i als quals els encanta denunciar les omissions, censures o portades d’alguns mitjans (especialment si són de la competència). Potser és que el manifest s’hauria d’haver dit #περισσότεροκαφέςμεγάλα.

Pere Giménez Trias @puickades