El 9 de setembre de 2001 s’emetia a Catalunya Ràdio per primer cop En guàrdia!, un programa d’història que conduïa i dirigia jo mateix i amb la presència d’un jove historiador, sense experiència en els mitjans de comunicació professionals, que s’anomenava Oriol Junqueras. Han passat gairebé 22 anys des d’aleshores, molt de temps, i des de fa unes setmanes hem ultrapassat el primer miler d’episodis. A què es deu aquesta longevitat, del tot inusual en els programes dedicats a la història o, anant més enllà, a les ciències socials?
Hi ha diversos factors que ho poden explicar: l’interès per la història a Catalunya, que ha esclatat no fa molt amb el naixement dels pòdcasts, no estava ben cobert fins ara; el format narratiu, però rigorós, que permet aproximar-se al passat de manera seriosa, amb un rerefons didàctic; la selecció de convidats entre experts reconeguts en els seus camps; la varietat de temes, des dels més cabdals i clàssics de la història fins a relats d’història popular o relativament recent; i, sens dubte també, el suport de la direcció de Catalunya Ràdio, que ha cregut sempre en el fet que en una emissora generalista i pública hi tingués cabuda un programa d’aquestes característiques.
Si els oients, la ràdio o la nostra salut no ens fan fora de l’antena, em temo que encara ens queda En guàrdia! per a força temps
El temps ha obligat a fer canvis en l’equip. Només la productora, Pilar Razquin; el cap de locució, Joan Anton Ramoneda, i jo mateix en la realització del programa seguim des del primer dia. El 2009, Oriol Junqueras va deixar l’En guàrdia! i va ser substituït per Josep Maria Solé i Sabaté, encara que en alguns períodes aquesta funció l’han realitzada Agustí Alcoberro, Isabel Rodà o Borja Antela. El guionista, Josep Maria Bunyol, i el muntador musical, Manel Bernad, fa ja més d’una dècada que estan en el programa.
El que no ens ha obligat el temps ha estat el tenir problemes a l’hora de buscar temes per tractar. En aquests anys ha estat recurrent la pregunta de si ens quedaven històries per tractar i sempre ens ha sorprès: la història, per sort per a nosaltres, és inabastable, no la podem acabar mai. No només perquè els fets ho són, també perquè les interpretacions d’aquests fets varien o apareixen documents colaterals que transformen la visió que s’hi tenia. O sigui que si els oients, la ràdio o la nostra salut no ens fan fora de l’antena, em temo que encara ens queda En guàrdia! per a força temps.
Enric Calpena, periodista, presentador i director d’En Guàrdia! a Catalunya Ràdio.
