Desprendre’s d’El Punt Avui per un simbòlic euro ha estat una de les decisions més intel·ligents que ha pres l’empresari Joan Bosch, si tenim en compte els 10 milions de passiu que arrossega la capçalera. Una decisió que contrasta amb la que va prendre anteriorment al decidir comprar l’Avui, donada la incapacitat d’El Punt per fer reeixir una edició nacional més enllà de les fronteres de Girona. L’aventura, doncs, li ha costat cara a l’empresari gironí (molt vinculat al sector carni) i que ara ha estat substituït per un altre factòtum de la terra, Joaquim Vidal, propietari dels supermercats Valvi. Tot continua a casa i, per tant, en mans gironines, com es veu.
Però el gran guanyador d’aquest joc d’escacs –amb soroll de sables inclòs– que ha viscut el rotatiu aquestes últimes setmanes ha estat en Joan Vall Clara, impulsor i ideòleg de l’expansió d’El Punt i apartat de la primera fila de la gestió quan les coses passaven de difícils a crítiques. El retorn al poder d’en Vall Clara (ara com a conseller delegat) suposa la permanència del projecte nacional de la capçalera i el seu reimpuls immediat. Ha estat ell precisament l’artífex en la substitució d’un amo per un altre, el que esdevé una situació força insòlita en el panorama català i sense precedents coneguts. La tossuderia d’aquest home es antològica i, ara, amb un editor nou de trinca que ha promès invertir set milions d’euros, ha de demostrar sense perdre ni un minut més que el projecte es econòmicament viable.
Els del diari Ara han seguit amb sorpresa i incredulitat uns esdeveniments que en una primera instància semblava que els podria haver afavorit. Però el fet és que ara es trobaran amb El Punt Avui reforçat, amb una propietat renovada i estable davant un mercat que continua constrenyent-se, i amb uns resultats a quiosc massa discrets: l’Ara no supera els 14.000 exemplars de circulació, enfront del més de 30.000 dels d’El Punt Avui.
Publicitàriament, l’Ara està patint encara més i la fugida de talent cap a El Periódico (primer d’en Joan Alegre i fa uns dies de l’Àlex Poderoso) auguren turbulències en una capçalera que ha escollit probablement un dels pitjors moments per aterrar. A més, l’Ara ha construït un projecte editorial que depèn en excés dels nombrosos suplements, sense els quals el diari queda força nu, i amb un èxit aclaparador a la xarxa que no es tradueix en un retorn econòmic equiparable.
La seva expansió cap a València –seguint el camí invers de l’Avui– demostra una voluntat de continuïtat encomiable. Però en aquest sector tothom sap que les costures de les butxaques de la propietat són les que marquen la diferència i, en aquest sentit, la derrota d’en Joan Bosch es simptomàtica i un clar avís per als nous navegants, tinguin aquests o no cognoms de relleu dins l’alta burgesia catalana.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
