No m’he tornat boig. Això no pretén ser un decàleg inacabable de raons a favor del periodisme de km 0. La xifra del titular fa referència als usuaris únics que Línia, el diari metropolità va superar el passat mes d’octubre. 100.812, concretament, segons l’auditoria d’OJDinteractiva. I 166.566 pàgines vistes.

No són poca cosa, 100.000 lectors metropolitans mensuals. Sobretot si tenim en compte el poc recorregut del nou digital –naixia el passat 17 de maig– i la seva idiosincràsia pionera: ser un mitjà pensat des de i per a l’àrea metropolitana de Barcelona, que no fa ni periodisme de trinxera ni periodisme de clickbait. Tot el contrari: el Línia és un diari d’enfocaments propis, de reportatges, d’entrevistes i d’opinió metropolitana, que fa un periodisme més reposat que rabiós. No és un diari generalista més. És un diari de proximitat.

I precisament per això, que més de 100.000 lectors metropolitans s’hagin interessat a l’octubre pel nostre nou diari ratifica que la proximitat és un valor a l’alça. En un moment que l’empatx d’informació fast food és sovint indigerible i que les comunitats i els referents de pertinença trontollen, el periodisme local es revaloritza com una font d’informació propera, creïble, que crea vincles i que aporta valor. Sobretot si es tracta d’un periodisme amb vocació de transversalitat, com ha estat des del primer dia el que ha practicat el Línia.

“Si un diari és transversal, els seus lectors també ho són. I això encara dona més valor a la xifra d’audiència. Tampoc són el mateix 100.000 lectors difusos que 100.000 lectors definits, metropolitans”

La seva secció d’opinió parla per si sola. Des de la CUP fins al PP, passant per tots els colors polítics; des d’activistes anticapitalistes fins a empresaris d’índole radicalment oposada; des d’acadèmics reputats fins a noves firmes de base. A tots ells i a totes elles, que diàriament aixequen el llistó del debat metropolità, els devem l’ànima del diari i no els agrairem mai prou la seva aposta per un nou mitjà que a l’inici només els podia prometre eixamplar la mirada i fomentar el compromís metropolità. Des dels barris. Amb la seva gent. Sense excepcions. I així ho hem fet.

Perquè sabíem i corroborem que, si un diari és transversal, els seus lectors també ho són. I això encara dona més valor a la xifra d’audiència. Perquè és una xifra qualitativament millor. Més rica. Perquè a banda de ser metropolitana és ideològicament diversa. I en un moment de tanta polarització, de blancs i negres, això encara té més valor. Els grisos són els que decanten debats, projectes, eleccions. I que el Línia estigui aconseguint connectar-hi ens omple modestament d’orgull.

D’orgull però també d’autoexigència. Perquè aquesta xifra són també 100.000 motius per seguir picant pedra. No pararem. Continuarem deixant-nos-hi la pell per fer créixer aquest altaveu metropolità. En quantitat, però també en qualitat. Perquè manllevant una reflexió d’un dels nostres articulistes, concretament de Ferran Falcó, volem construir un diari del millor i millor, no tant del més i més. Per descomptat que en el nostre gremi les xifres d’audiència manen. Però també hauria d’importar el target. Perquè no són el mateix 100.000 lectors difusos que 100.000 lectors definits, metropolitans. Que, seguint amb l’analogia del principi, consumeixen informació slow food i contribueixen a enfortir un sentiment metropolità que comença a fer-se un lloc en l’imaginari col·lectiu d’aquesta gran ciutat de ciutats.

Arnau Nadeu, director editorial de Línia.

Article publicat al número d’hivern 2021-2022 de la revista Comunicació 21.