Temps era temps, a Barcelona, una societat oberta, àvida de noves idees, amb energies positives, visió expansiva i capacitat d’absorbir moviments i tendències, la societat bullia d’activitat. La Renaixença del segle XIX havia emergit després de l’aixecament del càstig político-militar imposat al final de la Guerra de Successió (1714) –que impedia que Barcelona s’expandís més enllà de les antigues muralles–. L’Eixample és la representació urbanística de l’esclat de les energies acumulades i donà forma a una nova Barcelona que va créixer a ritme de revolució industrial, de renovació, de moviments socials i de transformació en societat moderna i avançada.
Una transformació social no es basa només en la indústria i el comerç, o en el transport (ferrocarril Barcelona-Mataró, 1848), sinó també en activitats intel·lectuals com la literatura, la pintura, l’arquitectura i la música. L’art no hi fou aliè i, com la política, fou alhora causa i efecte en l’impuls de moviments que durant el segle XX han marcat la història del país fins avui. La dictadura franquista aconseguí frenar les coses, certament, però d’una manera o altra, les energies i el caràcter del país es varen mantenir per continuar, després, amb la voluntat de lideratge, d’innovació i d’obertura que encara caracteritzen Catalunya i la seva capital.
Les activitats vinculades al desenvolupament econòmic com ara la publicitat i la comunicació també varen experimentar ben aviat l’evolució pròpia del caràcter de la societat. El 1872 es creà Roldós i Companyia, la primera agència de publicitat d’Espanya. El llibre de Prat Gaballí La publicitat científica es publicà el 1917, és a dir, sis anys abans que el llibre del considerat pare de la professió, el nord-americà Claude Hopkins, que es titulà curiosament Scientific Advertising (a qui Gaballí va prologar algunes obres anys més tard). Ràdio Barcelona inicià les seves emissions el 1924 marcant una fita en l’adopció dels avenços tecnològics de l’Estat espanyol. Grans artistes prestaren el seu talent al cartellisme des de principis de segle (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo….) i crearen escola en el que llavors era el mitjà publicitari per excel·lència. El 1926 es creà a Barcelona el Gremi d’Agències de Publicitat, cosa que denota el desenvolupament que havia sofert el sector. Entre tots, en pocs decennis, una activitat en certa manera rudimentària esdevingué una professió tècnica de primer nivell, i la creativitat aplicada a la persuasió esdevingué una indústria puixant.
Després de l’enfonsament a la misèria econòmica, estructural i fins i tot moral que comportà la Guerra Civil, quan als anys 60 començà el rebrotament, també s’hi desenvolupà l’activitat publicitària com a element necessari per al creixement econòmic. A les dècades dels 70 i dels 80 diverses generacions de brillants professionals varen convertir Barcelona en un potent centre de creativitat, producció i mitjans en una època daurada difícil de resumir en poques ratlles.
Cap a finals del segle XX el sector va experimentar una relativa pèrdua de dinamisme enfront de Madrid per la força de la gravitació econòmica de la capitalitat– però conservant les estructures i les energies professionals, i com a mostra de visió de futur i determinació, els professionals de disciplines concomitants –que fins llavors havien conviscut d’esquena– es van unir en una associació oficial, el Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques, amb l’objectiu principal de representar i defensar els interessos de col·lectiu professional, que ha seguit creixent i avui és més nombrós i divers que mai.
Així doncs, temps era temps, aquesta ciutat envoltada per un mar amable, una serralada suau, dos rius, un clima agradable i una llum brillant, aconseguí ressorgir de les cendres. Temps era temps una població desperta, de mentalitat oberta i emprenedora, acostumada a valdre’s només de si mateixa, va progressar en la publicitat i va esdevenir un centre potentíssim de creativitat i producció.
Avui, aquestes característiques, sumades al fet que és una societat innovadora, tenaç i amb capacitat de processar moviments i tendències, han dut Barcelona a esdevenir una marca molt coneguda i prestigiosa arreu del món. És una de les ciutats més reconegudes i admirades, titular d’una de les millors imatges i reputació a nivell global, tal com indiquen els principals índexs i rànquings internacionals de marques de ciutats. És valorada com un lloc excel·lent, no tan sols per visitar, sinó per fer negocis, per invertir, per crear empreses o per treballar i per fruir d’una altíssima qualitat de vida.
Avui Barcelona és coneguda per una potent cultura de la innovació i com a centre de creativitat, i les transformacions de la nova economia li han conferit una nova oportunitat que ha transformat en un renovat impuls. Avui les grans empreses punteres mundials veuen Barcelona com un lloc ideal per aterrar i implantar-se, on créixer i, sobretot, empeltar-se de la seva gent, les seves energies i potencialitats.
Avui la publicitat i les relacions públiques s’integren en un nou màrqueting, una macro disciplina, la comunicació persuasiva, transmèdia i transformadora, que té noves eines i especialitzacions. I en aquest nou entorn creatiu-tecnològic-comunicatiu Barcelona ha tornat a reprendre la força per mantenir el lideratge que li és propi i al qual no està disposada a renunciar.
Marc Puig i Guàrdia, vocal de la junta del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya.
Article publicat en el número d’hivern 2019 de la revista Comunicació 21.
