En un ja llunyà 1999, dos periodistes van tenir la idea de fer realitat una de les grans visions del mestre Ramon Barnils: que Catalunya es dotés d’una agència de notícies pròpia. En un moment on l’univers www tot just començava a treure el cap a nivell de gran consum mediàtic, Carles Puigdemont i Xavier Fornells van tenir la visió de superar la tradició de les agències existents i formular una proposta multimèdia d’origen i organitzada a partir de les noves prestacions que anava oferint internet. Si inicialment els continguts eren veu, text i fotografies, ben aviat se li va sumar el vídeo. El que ara és part del nostre entorn informatiu natural, llavors tot just estava a les beceroles. Aquí i arreu.

Sense menystenir la important tasca realitzada per altres persones que l’han dirigit, com és el cas d’Anna Nogué, voldria destacar dos noms claus que han situat l’Agència Catalana de Notícies com a agència informativa de primer nivell i que estructura des de l’esfera pública, juntament amb TV3 i Catalunya Ràdio, el nostre espai nacional de comunicació i cultura. El primer, Saül Gordillo, qui va fer de la seva internacionalització palanca de la seva homologació amb les grans agències internacionals, tot superant l’etapa de “service” dels serveis informatius de TV3. I el segon, el seu actual director, Marc Colomer, que l’ha fet créixer i l’ha portat on és ara, lluny ja de l’etapa crítica patida per les greus retallades pressupostàries, que van posar en perill fins i tot la seva continuïtat.

I posats a fer un breu repàs històric, em permeto explicar aquí un episodi força desconegut. Tan desconegut com decisiu perquè avui estiguem celebrant, merescudament, aquest vintè aniversari. Va succeir el 2002, quan l’ACN portava quasi dos anys en mans del grup Planeta –després d’una operació de compra a les tres diputacions no barcelonines que res tenia a veure amb cap voluntat d’impulsar-la–. Els seus dos creadors van buscar una sortida a la situació de letargia operativa, que res de bo permetia albirar respecte del seu futur. En una reunió en la qual vaig participar, se’n va gestar la solució: que l’antiga CCRTV se’n fes càrrec i la tragués del “congelador”, tot adquirint-la a Planeta.

Com en tota operació exitosa, sempre hi ha un protagonista destacat. I en aquesta va ser un dels membres del consell d’administració de la Corpo, Carmel Mòdol, qui va convèncer i animar el llavors director general, Vicenç Villatoro, a prendre la decisió de materialitzar la solució sorgida d’aquella reunió.

Felicitats a totes i tots els professionals que han fet realitat aquests primers vint anys de l’ACN!

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.