El tema no té relació amb els aiguats que han afectat greument el Montsià, el Baix Ebre i el Baix Maestrat. L’any vinent, l’oferta de plataformes audiovisuals en línia –les OTT– sumarà dos jugadors més que incrementaran i molt la dura competència ja existent: HBO Max, que avança la seva estrena a aquesta mateixa tardor, i l’aliança entre els grups ViacomCBS i Comcast, que estrenarà la plataforma conjunta SkyShowtime d’aquí uns mesos. Mentre la primera comptarà amb la potent oferta del estudis Warner Bros i HBO, especialitzat aquest en sèries d’alt pressupost, la segona sumarà en una mateixa OTT des de Paramount a Universal Studios, passant per MTV o Comedy Central. Una SkyShowtime que ja vindrà amb la lliçó apresa del fracàs d’Sky TV: si no tens una oferta molt atractiva de ficció en exclusiva, no t’hi posis.

I un apunt al marge: la notícia d’aquesta nova plataforma es produeix poc després que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, anunciés que ViacomCBS traslladaria els seus estudis de producció de Londres a Madrid. Ho deixo això aquí i ja analitzaré la setmana vinent l’estreta relació entre la concentració de la producció audiovisual al costat de la Cibeles i la futura llei estatal de l’audiovisual.

Tornem-hi. En paral·lel, Netflix, Disney+/ Star, Amazon Prime Video –que fa poc es quedava amb la mítica Metro Goldwyn Mayer– i Apple TV+ continuaran amb una agressiva política de producció de sèries i altres continguts que sumen desenes de milers de milions anuals. I no ens oblidem de propostes sense cost de subscripció com Pluto TV –amb ViacomCBS al darrere– que als Estats Units estan funcionant molt bé.

Un duríssima competència instal·lada a la tele del menjador (i a tota la resta de pantalles connectades personals i domèstiques) que lliura una batalla particular per atraure-hi nenes i nens. En l’àmbit internacional es preveu que la demanda de continguts infantils creixi més d’un 50% en els propers anys. Un pronòstic que coincideix amb la recent declaració d’una responsable de Netflix, qui afirmava que un 60% dels seus subscriptors arreu del món consumeixen continguts infantils i familiars. Parlem d’uns continguts que les mateixes OTT reconeixen obertament que són un gènere d’accés –d’argument de subscripció– cap a elles i també de fidelització dels seus clients. O sigui, que són uns continguts estratègics i no pas complementaris.

Precisament, aquest mes se celebrarà una taula rodona a la trobada internacional Virtual Screenings dedicada a l’oferta audiovisual infantil i la seva explotació comercial. Una taula rodona que tindrà com a ponents a representants de Disney, ViacomCBS i HBO.

I aquí, què fem?

Mentrestant, a Catalunya el més calent no és a l’aigüera, sinó al congelador. L’oferta infantil i juvenil de la CCMA –un cop descomptem els programes i podcasts exitosament impulsats des de Catalunya Ràdio i iCat– porta caminant cap a la seva irrellevància de fa molts anys. Si fa no fa, els mateixos que portem des del tancament del 3XL i l’absurda compartició del Super3 amb un canal 33 que ja estava en hores baixes. Certament s’han conegut diverses iniciatives que apunten a una reacció positiva, com la convocatòria de propostes per substituir la família del Super3 –és curiós extingir-la sense tenir encara relleu– o que diversos projectes preseleccionats en la segona convocatòria del fons de producció impulsat pel Departament de Cultura i la CCMA siguin continguts infantils. Però la cosa no se soluciona fent algunes actuacions aïllades, sinó plantejant-se una estratègia ambiciosa i de 360º, que vagi molt més enllà de reorganitzar el canal a la TDT –que de pas hauria de ser en HD– i d’una posada al dia de la resta dels accessos digitals als continguts infantils i juvenils (aplicacions, portal…). Una estratègia que passa per invertir en continguts altament atractius, part significativa dels quals haurien de poder ser produïts aquí.

Estratègia que alguns venim reclamant des de fa anys i que necessitarà de molts diners, molts!, si vol aconseguir uns resultats mínimament rellevants en els propers anys. L’època “feliç” per a la Corpo, quan posava en funcionament un canal com el K3 (el precedent del Super3) i aquest funcionava com un tro, no només queda lluny en el temps –en concret 20 anys– sinó que res, res, tenen a veure amb els actuals hàbits de consum de les generacions més joves.

Aquesta hauria de ser una de les prioritats del futur equip directiu de la CCMA i del contracte programa que acordi amb el Govern. Una prioritat també per al futur de l’ús social del català, que no pot esperar per més temps, o en pocs anys ja no tindria cap sentit intentar fer-hi res de bo.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.