La 5G és una tecnologia facilitadora, això és quelcom que tots els que hi dediquem energia diàriament i en difonem les bondats, allà on ens ho demanen, posem per endavant en totes les nostres presentacions. Ara bé, quines implicacions té aquest fet?

La primera i més important és que tot allò que ens ofereix en forma de salt quantitatiu i qualitatiu respecte a tecnologies anteriors tindrà aplicació només si fa emergir casos d’ús d’aplicació en diferents sectors econòmics i socials, com més transversals millor. I és que la 5G serà més una tecnologia orientada al denominat B2B (business to business) que a B2C (business to customer) com hem viscut fins ara amb les anteriors, 1G a 4G, on era l’usuari final amb el seu telèfon mòbil qui en tenia un ús preferent i massiu de la xarxa.

En l’actualitat, el sector i les diferents iniciatives públic-privades tant nacionals, estatals com internacionals estan treballant de manera intensa en sensibilitzar i dinamitzar sectors que poden o han de ser clarament impactats per l’arribada de la cinquena generació de comunicacions mòbils. Serveixi com a exemple el programa Digital Catalonia de la Secretaria de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya o la iniciativa 5G Barcelona de la Mobile World Capital a casa nostra, cadascun d’ells en la seva estratègia definida, buscant l’acció generadora de reptes i oportunitats en torn a la 5G.

Són molts els reptes i moltes les fites a assolir per part de la 5G. A Catalunya, volem ser-ne capdavanters i és per això que en propers temps veurem aparèixer entorns en els quals la 5G hi tindrà un paper rellevant o protagonista. I és que més enllà de la generació de pilots temporals que tenen un impacte social i mediàtic, la tendència serà cap a la creació d’entorns de treball (living labs) on s’hi testaran solucions totalment innovadores ja sigui en l’entorn industrial, entorns d’entreteniment esportiu, cultural, millora de l’atenció sanitària a ubicacions llunyanes, atenció a les persones grans en risc d’aïllament social, entre d’altres.

Serà molt interessant veure com la 5G és capaç realment de millorar les nostres condicions de vida tal com fa preveure i ens promet, com a tecnologia transversal. A més, gaudir d’aquests labs ens farà ser pol d’atracció d’inversió internacional ja sigui per a empreses que volen implantar-se a Catalunya com per part de desenvolupadors de solucions que busquen entorns on testar-les, consolidant Barcelona i Catalunya com a hub tecnològic del sud d’Europa i millor regió per a invertir-hi.

Per tant, cada sector, cada vertical i cada cas d’ús associat farà ús i gaudirà en major o menor mesura dels vèrtex del famós triangle de la 5G: millora de l’ample de banda, la latència (temps de resposta de la xarxa) baixa ultra fiable o la capacitat de desplegament massiu de dispositius connectats. Cadascun d’aquests factors aplicats en la mesura necessària són els que habiliten o habilitaran usos com el dels vehicles connectats o autònoms, les aplicacions de realitat augmentada o virtual en mobilitat o el desplegament massiu de la internet de les coses (IoT), per exemple.

Ara bé, la pregunta que se’ns fa sempre és: en quin grau la tecnologia està llesta per ser utilitzada? Hem assistit ja a la posada en marxa comercialment de la xarxa d’un dels operadors posseïdors d’espectre 5G. Algunes veus s’han alçat titllant-lo de no ser realment 5G. Aquí cal ser clar: es tracta de 5G en la versió que actualment es troba disponible a nivell d’estàndard i per part de proveïdors d’equipament de xarxa. I cal dir que, fer una aposta clara i contundent de desplegament no és quelcom gens menyspreable, més tenint en compte l’elevada inversió efectuada en la subhasta d’espectre a Espanya per part dels operadors la resta dels quals, previsiblement, faran desplegaments també en propers mesos, el que ens permetrà veure com apareixen zones que ja gaudiran de la 5G en aquesta millora de velocitat d’accés a la xarxa.

Però existeix tot un moviment, no tan evident, en el desenvolupament i desplegament de xarxa 5G. Aquest moviment té a veure amb la generació de projectes pilot on s’hi implementa una infraestructura d’accés ad hoc, temporal o definitiva i en la qual ja s’hi testen factors més enllà de la velocitat de la xarxa; és a dir, baixa latència, fiabilitat de la xarxa, computació propera a l’usuari o la massificació de dispositius, no disponibles comercialment però necessaris experimentalment. En properes setmanes i mesos veurem com apareixen de manera successiva pilots en torn a casos d’ús específics on es posarà de relleu alguna de les característiques innovadores de la 5G. Seran aquests casos d’ús disruptius que busquen una transformació digital allà on tradicionalment les noves tecnologies han estat escàpules o poc emprades, les que realment faran de tracció per a la implantació de la nova xarxa.

Un dels aspectes innovadors en aquesta implementació de la 5G a nivell global, i que apareix com a tendència amb cada cop més força i interès per part de diferents sectors econòmics, és la de la generació de cel·les de cobertura privades. Això, que no ha estat viable o possible en tecnologies anteriors, està prenent molta força sobretot en aquells entorns on les dades generades pels dispositius finals (valguin d’exemple dispositius d’internet de les coses – sensors i actuadors) són d’alt valor empresarial o poden tenir un grau de sensibilitat elevat per a qui n’és propietari.

És un cas molt evident en sectors industrials, que veuen com la 5G és un mitjà pel qual poden assolir el model d’indústria 4.0 basant-se en allò que els aporta aquesta tecnologia, però que no veuen amb bons ulls que les seves dades viatgin cap al núvol de mans de les xarxes públiques d’operador. Això té diverses implicacions, sobretot a l’Estat espanyol, pel que fa a espectre públic o privat o a la titularitat de l’equipament de les estacions base (o small cells en terminologia 5G). I és que no es preveu al nostre Estat que existeixi un espectre privat per a aquests usos i, per tant, de facto, es condiciona la possibilitat de creació d’aquestes infraestructures.

No és així en canvi a països com Alemanya, on aquest fet ja és una realitat i indústries com Bosch ja anuncien (en l’IEEE 5G World Forum del 30 de Setembre de 2019) desenvolupaments fets sobre la 5G per cobrir aspectes fins ara inèdits en el seu camí cap a la industria 4.0. Per tant, serà una via per explorar i caldrà veure quina posició pren el regulador espanyol davant la segura demanda del sector interessat.

Xavier Nuñez, deputy manager & 5g technology manager i membre de la Fundació i2cat.

 

Article publicat a Exterior.cat.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram