All the President’s Men (Tots els homes del president) és una pel·lícula de 1976 on Robert Redford i Dustin Hoffman (o eren Bob Woodward i Carl Bernstein?) són dos joves periodistes del Washington Post que destapen el cas Watergate i on l’informant que els subministra les pistes es manté ocult i en l’anonimat. La figura de la gola profunda és el centre d’una trama que fa del film d’Alan J. Pakula la bíblia audiovisual dels periodistes que ara formem part de la generació que manté viu el paper.
Fa uns anys, Spielberg va revisar el tema amb The Post (Els arxius del Pentàgon), on demostra el seu poder visual quan, en una simple escena de 15 segons, el cap de tallers de la rotativa rep l’ordre d’engegar màquines i imprimir l’edició del diari que canviarà la història dels Estats Units, demostrant així la força del periodisme d’investigació. I també la força del tambor giratori amb el text i les imatges corbades sobre ell mateix imprimint un rotllo continu de paper que passa a gran velocitat…
Les goles profundes de la història del periodisme són sagrades. El Codi Deontològic ho deixa meridianament clar: no revelar la identitat de la font si aquesta ha demanat prèviament mantenir l’anonimat, amb la garantia que el secret de les fonts en el periodisme es troba protegit per la llei. Els periodistes tenim aquest dret que hem de fer prevaldre tot i que, constitucionalment, els únics que tenen l’obligació legal i judicial del secret professional són els metges amb els seus pacients, els advocats amb els seus clients, i els capellans amb el secret de confessió. Els periodistes poden donar la font, voluntàriament, si la informació evita un mal major o hi ha un interès públic molt rellevant. Però el dilema moral serà inevitable.
En el judici contra el fiscal general de l’Estat, els periodistes que estan passant pel tribunal com a testimonis estan donant una lliçó de periodisme professional i independent. Tots ells pertanyen a diferents mitjans de comunicació –progressistes i conservadors, digitals o en paper, ràdio o televisió– i tot ells mantenen en secret la font que origina el cas, i sense donar cap nom absolen el fiscal general: ell no va ser qui va subministrar l’icònic correu. Un dels jutges del tribunal interpel·la un periodista d’elDiario.es dient que no desvelar el nom de la font en seu judicial és “una amenaça”. Un desconeixement del magistrat del Suprem inacceptable: cal recordar-li que no s’està jutjant ni el periodista ni el periodisme.
Per cert, al cas Watergate la identitat de la gola profunda es va mantenir en secret durant 35 anys, fins al 2005, quan Mark Felt, exdirector adjunt de l’FBI ho va revelar: ell era l’informant.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘El crit’ – David Centol
