Durant els primers cinc minuts, el vostre company es col·loca davant vostre i us mira als ulls. Explica què l’ha portat a fer aquest curs de mindfulness contra l’estrès que compartiu. Pot fer les pauses que vulgui, les derivacions que més s’estimi, callar, tornar a parlar, riure, plorar, embolicar-se, refer-se, el que vulgui, el que sigui. Això sí, sense jutjar ni valorar ningú. Les frases han de començar amb un “jo” i parlar amb franquesa en primera persona. I, si s’acaba abans d’hora, no passa res, deixarem que s’esgotin els cinc minuts. Mentrestant, el company l’escolta totalment en silenci i amb molta atenció, per entendre el que diu i per sentir el que transmet (tristesa, por, alegria, ràbia, vitalitat, confusió…). És a dir, no fa cap pregunta, no contesta res del que sent, no dona cap opinió, ni cap experiència personal, res de res. Només escolta amb el cap i amb el cor. I, esgotat el temps d’aquest primer torn, qui parlava calla i qui callava abans parla ara durant cinc minuts més i explica què ha percebut del que el company acaba de dir, que ara escolta el ressò de les seves paraules.

Els deu minuts següents canviem els papers durant un parell de rondes. Fins i tot, alguns terapeutes recomanen aquest exercici d’escolta activa per a parelles que estan a punt d’enviar-se a dida sense saber com entendre’s. Quantes vegades hem hagut de lluitar per aconseguir pronunciar una idea sencera, o acabar una frase sense que ens interrompin o que interrompem! I és que habitualment, en comptes d’escoltar l’altre, pensem en el que nosaltres volem dir, de manera que les paraules de l’un i l’altre s’entrecreuen, tapant-se ansiosament. Dues persones parlen atropelladament, però no s’escolten i no es comuniquen.

El resultat d’aquest exercici per aprendre a escoltar activament del taller de mindfulness és prodigiós. De cop, veiem amb plenitud la persona que és davant nostre i ens hi sentim humanament a prop. Un altre cor que batega, humanament fràgil. Neix el respecte i s’estableix la connexió. Escoltar comunica.

En els cursos que imparteixo a líders d’empreses i organitzacions o a professionals que volen desenvolupar les seves habilitats comunicatives, posem l’accent en ensenyar a construir un discurs, ordenar les idees, sintetitzar-les, projectar la veu, gestionar la por de parlar en públic i saber arribar a l’audiència. I això és important per saber-se expressar, és clar que sí. Però alhora, en aquests temps que vivim, fins i tot les xarxes socials apareixen com una mena de megàfon d’aparador, que amplifica el nostre pensament i ens dona mitjans per neutralitzar els punts de vista contraris. Una mena de cacofonia que desencoratja l’escolta. Quantes relacions s’han malmès i quantes guerres s’han lliurat per no saber-se escoltar!

Des de la meva experiència, quan ensenyo a interpretar quina mancança o quina necessitat hi ha al darrere d’una queixa malcarada o d’un crit, o quan explico el mètode de la Comunicació No Violenta (CNV), de Marshall Rosenberg, com a pauta per expressar els nostres desitjos i entendre els de l’altre amb respecte, assertivitat i empatia, o bé quan emmarco les pautes que cal seguir per dur a terme una conversa difícil, a classe es fa el silenci. Tots hem viscut malentesos i conflictes, perquè no expressem bé les nostres necessitats sense retrets, valoracions o judicis i perquè no sabem escoltar els altres amb atenció.

Les xarxes socials apareixen com una mena de megàfon d’aparador, que amplifica el nostre pensament i ens dona mitjans per neutralitzar els punts de vista contraris, una mena de cacofonia que desencoratja l’escolta

Més enllà de l’exercici que us he proposat, si entrenem la nostra capacitat d’escoltar amb consciència, motivació i pràctica en els diàlegs que duem a terme habitualment, amb obertura i voluntat de seguir i de deixar ressonar la història de l’altre en el nostre interior, notarem que ens hi connectem millor, empatitzem i ens desenvolupem més com a éssers humans. La nostra intuïció i la capacitat per assumir l’expressió verbal i no verbal dels altres creix i ens fa persones més receptives. Un element essencial per enfortir relacions significatives, tant personals com professionals.

A més, no sentir-se escoltat alimenta la sensació de sentir-se sol, pas previ perquè arribin les malalties del cor, els accidents neurovasculars, les demències i una mala funció del sistema immunitari. Per això, grans neuròlegs com Álvaro Pascual-Leone (Harvard University) recomanen establir tota mena de relacions afectives per tenir una vida saludable.

Un últim apunt per aprendre a ser bons oients: en la mesura del que sigui possible, no fem preguntes avaluatives, del tipus “en quin barri de Barcelona vius?”, que només situaria socioeconòmicament. Si volem conèixer una persona, seria molt millor demanar-li per qüestions que l’enllacin amb les seves emocions, del tipus “quin és el millor regal que t’han fet mai?”.

La metge Rosa Casafont ens ensenya que ens enamorem de les semblances, però que l’èxit més íntim consisteix a aprendre a estimar les diferències. I fer-ho només és possible si obrim la ment. La veritable comunicació rau en saber escoltar.

I a tu, qui t’escolta?

Sílvia Cóppulo, periodista.

Article publicat al número d’hivern 2023 de la revista Comunicació 21.

 

 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram