És difícil, complicat, i gens agradable per mi viure el tancament d’un canal de televisió exclusivament blaugrana del qual en formo part des del mateix dia de la seva primera emissió. Per què? Què hem fet malament? Com s’ha arribat a aquesta solució final? Es podria haver fet d’una altra forma? Era possible, viable o factible un altre escenari? Són moltes preguntes i, de moment, sense resposta.
És cert que la situació econòmica del nostre estimadíssim Futbol Club Barcelona és greu, delicada i gairebé irreversible. Hi ha solució? Segur que sí. La trobaran entre tots: rotundament, sí. Si fins ara tothom pot estar d’acord amb aquestes paraules d’optimisme, dins d’un realisme greu, gravíssim, crec fermament que la solució per a Barça TV també podria haver estat més valenta, més imaginativa i més original, trets que han marcat i marcaran el tarannà de totes les juntes directives encapçalades per Joan Laporta. Però en el cas de Barça TV, no ha estat així. No hi ha hagut imaginació, valentia, i s’ha optat per una decisió dràstica.
Podem entendre, i entenem, que curiosament la millor situació que mai ha viscut Barça TV va ser, precisament, durant el primer mandat de Joan Laporta. Ell va ser la persona que va donar el pas definitiu per fer una senyora tele, aprofitant la fusió de les dues plataformes digitals i, més endavant, oferir en obert i amb TDT la televisió de tot el barcelonisme. I tots i tothom, amb la mà ferma de l’aleshores director Eduard Pujol, vam fer tele a l’alçada de qualsevol cadena generalista, i a l’alçada del Futbol Club Barcelona.
“La solució per a Barça TV també podria haver estat més valenta, més imaginativa i més original, i s’ha optat per una decisió dràstica”
Barça TV ha estat l’eina de molta gent, de socis i seguidors culers d’arreu del món. I també de mitjans de comunicació, que han seguit els actes institucionals i han aprofitat la nostra feina per fer les seves notícies. I els professionals de la tele culer ho volíem seguir fent. Amb un altre format? Doncs probablement aquest era el camí. Ara bé, ens han donat l’oportunitat de buscar altres vies i camins dins el món audiovisual, digital i de xarxes socials? Senzillament, no.
És legítim? Sí. El club, com a institució, està per sobre de tot i de tothom. I en aquest tot, també hi ha Barça TV. Per tant, si el consell directiu decideix passar pàgina, ho fa per l’interès del club. Tan complicat, però senzill a la vegada.
Han estat 24 anys de, primer, Canal Barça, i des de 2004, Barça TV. Estàvem convençuts que estaríem, mínim, 24 anys més. Però no és ni serà així. El 30 de juny ‘tanquem la paradeta’, i després, el silenci de la TDT en alta definició de Barça TV. Ja no es podran veure més partits de futbol formatiu, ni la redifusió dels partits de les lligues dels equips professionals, ni els informatius diaris. S’haurà acabat la informació de l’òrbita culer de dilluns a diumenge, les 24 hores al dia i els set dies de la setmana, 365 dies l’any. Ni podrem explicar com va el trasllat a Montjuic, com avancen les obres de la nova casa de tots els culers, ni com els de Xavi tornen a jugar vuitens i quarts de la Lliga de Campions, si no arriben encara més lluny, tant de bo. Des de la tele del club no podrem explicar la tercera Lliga de Campions del futbol femení, i tantes coses que han sigut el nostre dia a dia.
En tot cas, acabem aquest cicle havent viscut en primera persona les sis lligues dels equips professionals, 19 títols en total aquesta temporada. Sembla que esportivament tot funciona en clau blaugrana, i tant de bo aquest cercle rodi cada dia més ràpid per no tornar a parlar de deute, dèficit, i totes aquestes paraules que, a dia d’avui, formen part del nostre imaginari. Sort i èxits per a tots. I sempre… Força Barça!
Chus Carrillo, periodista de Barça TV durant 24 anys.
