De nou, les xarxes socials han deixat en evidència la ineficàcia de determinades prohibicions que, en l’era de la comunicació viral, resulten obsoletes. Els internautes van esquivar la suspensió de la campanya institucional de la consulta enllaçant el primer vídeo del 9-N i van mantenir viva la seva difusió. És més: les invitacions a la desobediència, explícites als mateixos tuits, van agreujar la burla al mur que va pretendre aixecar el Tribunal Constitucional quan va ordenar la retirada de l’espot. Les xarxes socials van suposar el forat del gat de la porta tancada per l’alt tribunal.
Un precedent polèmic d’aquesta mobilització es remunta a l’any 2004, després de l’atemptat de l’11-M i just abans de les eleccions espanyoles: aleshores es va trair l’esperit de la jornada de reflexió a través del telèfon mòbil, amb consignes contra el PP i convocant concentracions a través d’SMS. I encara un altre exemple, en aquest cas comercial: la marca Desigual va retirar i substituir un espot controvertit quan ja circulava sense aturador per les xarxes socials. La mesura no podia silenciar la campanya –que curiosament tenia el lema “Tu decideixes”– perquè ja circulava viralment.
En el cas vinculat al 9-N, la prohibició no va impedir que nombrosos tuitaires continuessin difonent el vídeo que va preparar inicialment la Generalitat per anunciar la consulta. Tot i que va deixar d’emetre’s a la televisió, els usuaris de les xarxes socials reivindicaven el dret a la desobediència piulant enllaços del vídeo allotjat per particulars en plataformes com YouTube i Dailymotion. És en aquesta darrera on el portal de VilaWeb va penjar el vídeo i en poques hores ja comptava amb prop de 60.000 visites.
Per exemple, algunes piulades que contenien l’enllaç –la gran majoria a partir de la pàgina de Dailymotion– eren “Encara que el govern hagi suspès la campanya institucional nosaltres contribuïm a difondre el vídeo prohibit #Desobeim” (@Jerc_LesCorts), “El vídeo prohibit de la campanya del 9-N” (@nuriaclotet), “El govern suspèn la campanya del 9-N de manera temporal. Feu córrer el vídeo més que mai!” (@SeruCat) o “Comencem el dia desobeint una mica! #AraÉsLhoraPublicitat institucional de la consulta del 9-N” (@aidyl62).
A l’era digital, amb l’accés generalitzat a les xarxes socials, aquests impediments legals esdevenen anacrònics i inútils. És com posar portes al camp. No solament perquè es pot vulnerar impunement el seu esperit amb eines que estan a l’abast de tothom, sinó perquè queda en evidència un sistema que fa pudor de naftalina i que no és capaç de reformular-se i preveure l’efecte de les actuals formes de comunicació social.
Anna Nogué Regàs. Subdirectora de l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
Columna publicada en el núm. 2 de la revista Comunicació 21 (desembre 2014, segona època).
