Els algoritmes són els ministres de l’interior de la nostra ment: ordenen el que veiem, el que sentim i fins i tot el que creiem que lliurement pensem. No ens manipulen a garrotades; ho fan amb una subtilesa extrema: triant per nosaltres. Ens subministren indignació cada matí, pors cada tarda i un enemic imaginari cada vespre. Un degoteig constant que desgasta el pensament i afebleix la salut mental.
Els investigadors Metzler & Garcia (Frontiers in Psychology, 2025) ens mostren com els continguts que provoquen ràbia i alarma es viralitzen tres vegades més que els neutres. I això altera l’estat d’ànim, augmenta l’ansietat i ens fa més vulnerables a la manipulació emocional.
Giuliano da Empoli ho explica a Los ingenieros del caos: els nous estrategs polítics –els veritables artesans del soroll digital– no necessiten convèncer. Només han d’encendre’ns. Ho fan excel·lentment: naden en dades, emocions, ràbia acumulada i saturació informativa. I aconsegueixen que una part de la població interpreti la complexitat del món com una amenaça personal. El resultat? Una deriva cap a l’extrema dreta, no per adhesió ideològica, sinó per esgotament emocional.
Quan tenim la ment cansada, tenim por. I quan tenim por, acceptem respostes simples i missatges autoritaris com si fossin refugis. I aquí entren les ideologies que prometen seguretat a canvi de llibertat.
“Els algoritmes de les xarxes socials generen pensament autoritari i ens desarmen emocionalment. Quan la ment està cansada, tenim por; i, quan tenim por, acceptem missatges autoritaris com si fossin refugis. Comença l’autarquia i la democràcia s’esvaeix”
Les xarxes no ens polaritzen només políticament, ho fan psicològicament. Ens separen en tribus emocionals. Les autarquies no comencen amb un dictador, sinó amb ciutadans fatigats que deixen de fer-se preguntes i qüestionar respostes.
Tenim alguna alternativa a ser víctimes passives dels algoritmes? Sí. Hi ha antídots, simples i radicals:
- Blindem la salut mental. Tallem el degoteig. Reduïm el temps a les xarxes i recuperem el silenci. Una ment descansada és ingovernable per algoritmes.
- Desviem el rumb dels algoritmes seguint fonts diverses. Bloquegem la toxicitat, alimentem el matís. El que cliquem és el que el sistema replica.
- No regalem la nostra reacció. Pausa abans de compartir i d’indignar-nos. I, sobretot, abans de creure’ns res.
- Sortim de la cambra d’eco. Cal buscar veus que discrepin sense destruir. La democràcia no és acord; és tensió civilitzada.
- Reclamem transparència. Els algoritmes decideixen molt i expliquen molt poc. És hora que els fem mostrar els seus mecanismes.
Dieta informativa, musculatura crítica i descans mental: és així com podem recuperar la consciència i pensar per nosaltres mateixos. Llavors el caos s’atura i el poder dels algoritmes s’esvaeix.
Sílvia Cóppulo, periodista.
Article publicat al número d’hivern 2026 de la revista Comunicació 21.
