Els retalls pressupostaris anunciats pel Govern de la Generalitat posen en l’aire el futur del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura de Catalunya. És una mala notícia per a la comunicació en català, ja que això suposaria esborrar una important eina de mesura d’audiències que visualitza la premsa en la nostra llengua, especialment la comarcal i local que ha viscut molts anys en la marginalitat.

Des del País Valencià, els professionals que fem periodisme en català i els investigadors de la comunicació, sempre hem tingut Catalunya com a referent i model a seguir en polítiques de comunicació, ja que en terres valencianes hi ha encara una absència de tals polítiques. En el cas valencià, s’ha produït una colonització de l’espai informatiu pels grans grups de comunicació estatals en castellà, creant un model de dependència externa que la Generalitat Valenciana no ha contrarestat. El Consell no ha fixat criteris polítics (amb legislació i reglaments) per mitigar el colonialisme mediàtic en castellà. L’únic suport es limita a 60.000 euros de subvencions anuals que dóna l’Acadèmia Valenciana de la Llengua a la ràdio local i a la premsa comarcal i especialitzada en valencià, una misèria si es compara amb els ajuts que concedeixen altres comunitats autònomes de l’Estat amb llengua pròpia.

Davant d’aquesta situació, la premsa en valencià té dificultats per a sobreviure per si mateixa en un mercat lliure. De fet, sols el 9% de la població valenciana major de 15 anys llegeix premsa en la nostra llengua. I el que és més greu encara, aquesta premsa roman en la invisibilitat més absoluta. Al País Valencià no tenim institucions homòlogues com el Baròmetre de la Comunicació de Catalunya o l’Observatori de la Comunicació Local InCom-UAB, els quals reben suport econòmic de l’Administració catalana. La Generalitat Valenciana ha fet orelles sordes a aquesta vella reivindicació que han plantejat investigadors universitaris i periodistes valencians, cosa que ha repercutit negativament en el sector de la comunicació i la investigació.

Quines són les conseqüències de no tenir Baròmetre ni Observatori de Mitjans al País Valencià? Fonamentalment dues. En primer lloc, perden les empreses periodístiques i l’ús de la nostra llengua en els mitjans. Un baròmetre i un observatori permetria a la premsa en valencià sortir de la invisibilitat, ja que ajudaria a quantificar els mitjans existents, a detectar febleses i potencialitats, a avaluar audiències, usos i consums culturals, i finalment a plantejar estratègies. En segon lloc, perden els investigadors i les universitats. Sense eines d’informació com el Baròmetre, els estudiosos de la comunicació valenciana tenim moltes dificultats per realitzar millor la nostra tasca de recerca. Ací la investigació és més costosa, hem de recórrer a fonts disperses i incompletes, que sovint usen metodologies de quantificació diferents, la qual cosa dificulta molt més la recerca. Aquest dèficit se supleix gràcies a la tenacitat d’un grapat d’investigadors de les universitats valencianes, els quals, malgrat les dificultats, han pogut publicar alguns estudis dignes que ens donen una visió bastant completa de la comunicació al País Valencià.

Per aquestes raons, i vist des de l’òptica valenciana, estic totalment d’acord amb la reflexió d’Estanis Alcover i Martí, president de Premsa Comarcal-ACPC, sobre la necessitat de mantenir el Baròmetre. Renunciar a aquesta eina seria un error del Govern de Catalunya i donar un pas endarrere. La premsa en la nostra llengua és un patrimoni industrial i cultural que cal protegir, donar a conèixer, impulsar i preservar; i sense Baròmetre això és més difícil. A molts periodistes i investigadors valencians ens agradaria tenir un Baròmetre de la Comunicació del País Valencià, per això no entenem que a Catalunya, on ja està creat i funciona, s’estiga ara pensant en eliminar-lo.

Francesc Martínez. President de l’Associació de Publicacions Periòdiques Valencianes.