El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura s’encarrega periòdicament de recordar-nos que el jovent i els adults passem moltes hores davant de les pantalles, ja sigui de l’ordinador o de la televisió. Curiosament, però, totes les dades que dóna el Baròmetre són quantitatives. Potser ara caldria preguntar-nos quina capacitació comunicativa tenim i buscar, per tant, respostes qualitatives al consum de mitjans.

Diferents organismes europeus i internacionals, com la UNESCO, la Comissió Europea o el Parlament europeu, s’han pronunciat a favor d’una alfabetització mediàtica de joves i adults. Una alfabetització que ajudi a llegir i interpretar els mitjans de comunicació i que, al mateix temps, posi a l’abast de tota la ciutadania els llenguatges i les eines necessàries per poder expressar-se audiovisualment.

La mateixa Llei de l’audiovisual de Catalunya fa referència a aquesta alfabetització, i fins i tot té un apartat dedicat a la “formació en comunicació audiovisual” on s’afirma que “la Generalitat ha de vetllar per la màxima competència comunicativa, tant la comprensiva com l’expressiva, en l’àmbit audiovisual i en les tecnologies de la informació i la comunicació”. També l’article referent als “drets dels usuaris de serveis de comunicació audiovisual” recull que “els prestadors de serveis de comunicació audiovisual han de contribuir a l’alfabetització audiovisual bàsica dels ciutadans”.

Però quan es pregunta als responsables de la televisió pública de Catalunya sobre el tema, la resposta que se’ns dóna és que TVC ja fa temps que treballa en aquest sentit desplegant una relació de programes de contingut educatiu… confonent incomprensiblement els continguts divulgatius que ofereix la cadena amb l’alfabetització mediàtica citada a la Llei.

Ara, però, que tenim dades molt detallades ―per franja d’edat i per gènere― del consum de mitjans que fem, fóra interessant preguntar-nos si som capaços de descodificar els missatges audiovisuals que els canals de televisió aboquen al menjador de casa. Valorar fins a quin punt els mecanismes de la publicitat afecten el nostre model mental. O si el receptor sap quin grups empresarials o polítics hi ha darrere de cada pantalla. En definitiva, saber quin nivell de “comprensió mediàtica” té la ciutadania. Els resultats ens indicarien que estem en una societat analfabeta en l’àmbit comunicatiu, que estem sota mínims.

En una societat, com la nostra, on les pantalles estan tant presents arreu i on la indústria de la comunicació té un pes tant important, caldria ser conscients que tan cabdals van ser la lectura i l’escriptura en els segles XIX i XX com és l’alfabetització mediàtica en el segle XXI… Si és que volem sortir del nostre rol de consumidors passius i entendre realment la societat en la qual vivim, és clar!

Francesc-Josep Deó. Director d’AulaMèdia.