Els qui vàrem vaticinar que la Llei general de l’audiovisual seria un nyap majúscul que, a més, obriria la caixa dels trons, malauradament hem encertat de ple. Pocs mesos després de la seva aprovació, s’estan manifestant tensions per moltes bandes que perjudiquen la imatge de bona part de les empreses del sector. Tensions que alimenten els dubtes sobre el manteniment d’un ecosistema empresarial i creatiu que, fins avui, compta amb protagonistes tant públics com privats, tant de grans com de petits, molt petits i mitjans.

Així, l’ofensiva d’UTECA contra el finançament mixt de les televisions públiques, no només no s’atura, sinó que s’ha endurit malgrat els grans guanys assolits amb la retirada forçada de RTVE de la publicitat. En el cas dels mitjans de la CCMA, la disjuntiva que es planteja des de les grans televisions privades és totalment perillosa per a la continuïtat de TV3 com a motor del sector audiovisual català: o dependre al 100% del pressupost públic, o fer-ho a partir d’un impost especial (cànon) barallant-se amb la resta de televisions públiques —entre elles RTVE— per veure com es repartirien els diners.

I continua l’assetjament a les vies de finançament de la producció independent. No contents amb la retallada incorporada a la llei sobre el percentatge d’obligat finançament de les televisions a obres cinematogràfiques i similars, s’insisteix en la seva directa desaparició. En paral•lel, continua difonent-se el fals i perillós discurs que aquestes empreses viuen de fer martingales quan presenten els pressupostos dels seus projectes a les institucions. I és encara més trist que, per culpa d’un cas aïllat, les productores independents hagin de sentir aquesta cantarella per part d’alguna persona del sector. Aquesta mateixa setmana, dins un interessant debat al 17è Festival de Cinema Independent de Barcelona, el president de Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), Xavier Atance, va haver de sortir al pas —amb claredat i contundència— a un desafortunat comentari al respecte. A tot Europa, el suport públic a la producció audiovisual és imprescindible.

Però no n’hi ha dues sense tres. I al final, la recreativa via per facilitar fusions entre les televisions privades, única a la legislació mundial, ha desfermat les tensions entre elles. No sense raons de pes, s’han fet públiques les oposicions de la resta dels operadors a l’acord autoritzat per la CNC entre Prisa, Telecinco i Telefònica. Acord que podria sumar una nova amenaça a l’ecosistema de la producció audiovisual de l’Estat, de la qual el nostre país en continua representant un alt percentatge.

Daniel Condeminas. Degà del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC).