Fa pocs dies vam poder escoltar a Barcelona una veu referent de la gran reforma legislativa que aprovaran els nostres veïns del nord sobre el seu ecosistema de mitjans, plataformes i indústria audiovisual. Roch-Olivier Maistre, president del Consell Superior de l’Audiovisual de França, protagonitzava el darrer Fòrum de la Comunicació del CAC de l’any i exposava alguns dels principals aspectes de la futura transposició de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual, de la qual el Govern francès ja ha presentat un extens text articulat a la cambra legislativa.

Un d’ells, que és la principal aposta de la directiva europea, passa per apropar les obligacions de les plataformes OTT i IPTV a les dels canals de la TDT, pel que fa a programació d’obres europees i inversions en produccions audiovisuals. Una aposta en defensa de la producció en films i sèries franceses també a les finestres connectades a internet que forma part del mateix títol del projecte de llei: “…i la sobirania cultural a l’era digital”.

La llarga –i exitosa– política de protecció del sector audiovisual francès és prou coneguda. La irrupció d’aquestes plataformes ha introduït no pocs neguits que ara, amb la introducció de percentatges obligatoris pel que fa al catàleg de continguts (un 30%) i la seva prominència als portals, i l’obligació de destinar un mínim d’un 16% de la seva facturació a produccions franceses en un entorn digital dominat per les plataformes nord-americanes. Quedem-nos amb una dada: enguany, Netflix ha estrenat més continguts, uns 371, que totes les cadenes televisives dels EUA el 2005, dos anys abans que posés en marxa el seu servei d’streaming.

Aquest serà un terreny complex per a qualsevol legislació, sens dubte, davant la dinàmica d’unes plataformes mundials d’streaming que, com la resta de grans corporacions que operen a internet (els GAFA: Google, Amazon, Facebook i Apple) busquen tots els viaranys possibles per escapolir-se de qualsevol norma regulatòria. Però la directiva europea aprovada fa poc més d’un any és una poderosa eina per aconseguir-ho. I si França vol dotar-se d’una nova autoritat audiovisual amb competències reforçades, que englobarà l’actual CSA i l’organisme antipirateria a internet, Hadopi, aquí hauríem de fer quelcom semblant pel que fa al CAC.

La repetició de les eleccions a les Corts espanyoles ens ha donat l’oportunitat de poder aprovar abans la reforma de la llei catalana que de l’estatal i, amb totes les dificultats i limitacions conegudes en casos similars, defensar la potestat catalana d’impulsar la presència dels continguts catalans… i en català en aquestes plataformes. Aquesta hauria de ser una prioritat de la reforma de la Llei de l’audiovisual, que alguns venim reclamant des del 2018. Una prioritat que, però, no sortia en els objectius de la consulta pública feta fa uns mesos. Estrany, si més no. Esperem que en començar el 2020 arribi al Parlament un text amb aquesta qüestió, estratègica a nivell de país i de la seva indústria audiovisual, perfectament integrada al seu articulat. Si ja en un llunyà 1996 la cambra catalana va introduir condicions lingüístiques a la programació audiovisual distribuïda per cable, ara encara amb més motius ho hem d’aconseguir.

Ja que fem història, farà tot just 20 anys el Parlament aprovava una resolució, històrica, sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya, de la qual va sorgir posteriorment el pas d’un CAC consultiu a esdevenir autoritat audiovisual, la transformació de la CCRTV en l’actual CCMA o la Llei de l’audiovisual de 2005. Doncs bé, aquella resolució de desembre de 1999 ja instava a “promoure l’augment de la presència de la llengua catalana en les plataformes de televisió digital per satèl·lit, per cable i terrestre, i a internet”!

Una ambiciosa reforma de la Llei de l’audiovisual que hauria d’anar acompanyada d’un o varis acords amb aquestes plataformes d’OTT per tenir seus de producció aquí, a Catalunya, i no allà, a Madrid, com ens està passant. Ho advertia fa unes setmanes i espero que puguem celebrar notícies positives al respecte més d’hora que tard. Serien dos grans regals de Reis (els bons) per aquest nou any que som a punt d’estrenar.

Bon Nadal a tothom.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram