Amb estranyes excepcions, aquest estiu està sent nefast per les plantilles de periodistes dels mèdia catalans. Es manté el nivell d’incertesa, en un context clarament desfavorable i amb els indicadors econòmics de les empreses de comunicació pel terra. He sabut que, precisament en aquests moments, la plana major del Grupo Zeta està reunida a Madrid per decidir la reducció inajornable del sou de tot l’equip directiu. Un gest en un mar de retallades. A La Vanguardia, les discussions per estalviar a l’empresa en tiquets de taxi i d’hotels arriba a un cert esperpent, augmentant l’anecdotari de tot allò que es pot escoltar però no publicar. El juliol finalitzarà, doncs, amb una certa sensació de derrota col·lectiva. Hi haurà vida al setembre?
L’agost passarà ràpid, com una exhalació i un alleujament, un temps mort vital per a la consecució d’un partit que es juga a cara de gos, sense treva ni concessions. La supervivència dels mitjans està en joc, ni més ni menys. Queda en segona instància la reformulació teòrica i a fons del model editorial, la migració del paper al digital o les disquisicions sobre la forma de consumir notícies. Ara, el que toca –i tocarà– és sobreviure al setembre, acabar l’any i tornar a iniciar el joc amb el mínim d’incerteses possibles, amb la casa escombrada de costos prescindibles i col·laterals. Així de sec.
Traspassant els drames particulars i col·lectius de sota la catifa a fora de la finestra s’aconsegueix guanyar temps, apurar un temps preciós visualitzat en un caduc rellotge de sorra que avança, granet a granet, sense pertorbar la quietud d’allò que se sap inexorable, inevitable. També se’n diu gota malaia. O mala llet.
L’atordiment del sector és el pas previ per a la gran bufetada. Arribarà aquest any? Un sector massivament inviable retarda el moment de fer una reconversió industrial que tots els sectors cíclicament realitzen. Per què els mèdia teníem que ser una excepció? L’excepció és no haver fet el que calia quan tocava, i ara, amb l’administració seca i el mercat impossible, la decisió de fer o no fer ja no està només als despatxos dels gerents ni dels editors. Em temo que, la decisió, està instal·lada en el pitjor dels llocs possibles: en l’atmosfera col·lectiva. Freda, a zero graus.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21
