Analitzar amb detall els esdeveniments dels últims mesos és certament dolorós. Agrupar dades i fets sobre la indústria dels mitjans de comunicació és un exercici que no dóna massa escletxes de llum. No cal dir que l’any 2012 ha estat el pitjor des de que es va iniciar la crisi i que no hi ha res de conjuntural en aquesta travessia pel desert: les penúries continuaran amb força almenys durant tot el proper any.

Una dada: 8.867 periodistes han perdut la feina des del 2008, però 3.923 només aquest any. Un fet: la premsa en paper continua perdent lectors i la inversió publicitària en mitjans digitals ja supera per primer cop la dels diaris impresos. En paral·lel, el diaris digitals catalans continuen batent records d’audiència i la integració de les redaccions digitals i de paper ja són una realitat generalitzada.

Entre les notícies més significatives del 2012 es troba el tancament de dos rotatius: les versions en paper de Público i Qué! desapareixien de forma fulminant. També sorprenent va ser la decisió de l’editor Oriol Soler: va abandonar la presidència del diari Ara i Cultura 03 es va vendre la seva participació; Ferran Rodés, nomenat nou president ipso facto, va apostar pel projecte fitxant Mònica Terribas com a editora i consellera delegada. Al seu rival més directe, El Punt Avui (obligat a aplicar quatre ERO en dos anys), la crisi per poc se l’emporta pel davant i el canvi de cromos a la propietat va calmar el front laboral, especialment sagnant a principis d’any. L’estabilitat a les dues capçaleres sembla garantida, però les possibilitats que puguin incrementar quota són improbables. Hauran de resistir amb els recursos i els lectors que tenen.

La Vanguardia continua líder, però El Periódico no es resigna i presenta batalla amb una constel·lació de suplements i revistes, amb especial atenció a la incorporació de Time Out, que deixa de ser el suplement de cultura i oci de l’Ara. Grupo Zeta, en beneficis, continua reduint el seu enorme deute financer que fins ara ha pesat com una llosa en la reestructuració del grup, i fins i tot llança noves publicacions, com La Grada, esportiu dedicat a l’Espanyol.

Regió 7 (propietat de Prensa Ibérica) celebra els seus 10.000 números d’existència amb un full de ruta clar per a la premsa de proximitat: bunqueritzar-se als territoris de referència sense expansió ni aventures. Destacar que el setmanari El Temps va tornar als quioscos després d’un parèntesi d’uns mesos de la mà de Vicent Sanchis.

L’acord de fusió entre l’EGM i el Baròmetre segella la unificació d’audiències a Catalunya i salvaguarda els interessos dels mitjans catalans més petits. Es manté viu així un valuós instrument que ha posat en el mapa comunicatiu a multitud de capçaleres sense visibilitat més enllà del seu territori.

A fora, la comentada fusió entre l’ABC i La Razón podria ser la notícia destacada del 2013 i una mostra que el procés de concentració també és possible en l’àmbit de la premsa escrita. A Barcelona, Prisa ha tancat la seva rotativa i ha encongit la plantilla de la delegació territorial malgrat mantenir el quadernet dedicat a Catalunya; el País Valencià no ha tingut tanta sort. Unidad Editorial va signar l’acomiadament de 143 treballadors per mitigar unes pèrdues de 36 milions d’euros: El Mundo és el diari que més lectors perd en els últims mesos i la tendència es manté.

La paradoxa es dóna quan l’entorn de Jaume Roures es queda judicialment amb la capçalera Público després de tancar el diari i enviar a FOGASA la majoria de la plantilla. Per la seva part, el gratuït 20 Minutos té pressa per abandonar el paper (que li provoquen pèrdues recurrents d’un milió d’euros mensuals) i avança l’expansió digital amb noves edicions als EUA i Mèxic, mentre que a Espanya tanca set delegacions i acomiada 34 treballadors.

En l’àmbit audiovisual, la fusió entre Antena 3 i La Sexta acapara els titulars. Primera conseqüència? 18 acomiadaments als centres territorials. A més, CCOO assegura que es prepara un ERO a TVE que afectarà 1.800 treballadors, mentre que a la televisió valenciana l’ERO arriba al 70% de la plantilla. La reestructuració del sector audiovisual és profunda i obliga a RTVE i EFE a compartir seus i corresponsalies.

A la CCMA plana una severa retallada que es podria confirmar en el primer trimestre, però mentrestant TV3 manté el lideratge d’audiència i Catalunya Ràdio el recupera davant RAC1. Sembla que el pacte de Govern entre CiU i Esquerra aposta per la producció pròpia, el que limitarà molt l’impacte d’una retallada inevitable. Per la seva part, la televisió privada de Catalunya, 8tv, avança amb el motor que implica tenir en nòmina a Josep Cuní, i obté quotes d’audiència significatives.

En l’àmbit local, la reducció del pressupost de BTV (uns dos milions d’euros) retallarà significativament els recursos que es destinen a les televisions dels districtes. A Canal Català el panorama pinta pitjor i el 2013 es presenta amb incertesa després del replegament a Tarragona i els dubtes del seu patró. Mentrestant, abunden les desercions de municipis en els consorcis digitals de TDT: sense diners i amb una repercussió molt baixa han de replantejar les seves inversions. Sitges abandona Canal Blau, Vallès Visió perd tres municipis, la Televisió de Lloret de Mar es passa a internet…

En un procés a la inversa, la televisió i la ràdio de L’Hospitalet van tornar a emetre a l’octubre de forma puntual i amb emissions molt limitades després que desmantellessin tota l’estructura subcontractada a Lavinia, productora que continua perdent contractes, en especial de la Diputació de Barcelona. Un bona notícia dins el desert: els repetidors de l’ACPV podran tornar a emetre TV3 al País Valencià pròximament. Alhora, però, IB3 va deixar d’emetre a Catalunya per estalviar-se el cost del satèl·lit.

En l’àmbit radiofònic, COMRàdio va plegar a l’agost i es va convertir en La Xarxa, que decideix abandonar l’EGM i ser una plataforma de continguts que no vol competir amb les altres emissores. Aquest moviment segueix un procés que preveu fusionar serveis amb l’antiga La Malla (liquidada al juny) i l’XTVL. A les Illes neix una nova emissora mallorquina en català, Ona Mediterrània, i al País Valencià continuen els acomiadaments a Ràdio 9. A nivell estatal, la COPE absorbeix ABC Punto Radio, que desapareix, i la SER anuncia 200 acomiadaments més.

El 2012 ha estat un any on ha desaparegut infinitat de petits mitjans de comunicació, alguns d’ells històrics i pioners com la revista l’Estela de Calella, després de 66 anys d’existència. Diari del Baix Penedès, Set30Maresme (que només va durar cinc setmanes) o l’Actualitat del Baix Montseny van decidir abaixar la persiana davant les dificultats. Però també la crisi ha permès noves oportunitats per a grups d’emprenedors que han decidit arriscar-se: el setmanari Som Anoia, la revista satírica CapiCua, La Marea (antics empleats de Público), Alternativas Económicas… L’àmbit digital afavoreix l’aparició de noves capçaleres com diario.es o els més locals Infoanoia, Circ de Tarragona, Win i un llarg etc, els quals mostren el camí a seguir, encara que sigui modest, i ens recorden que davant la crisi cal posar en valor l’emprenedoria.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.

[email protected]