Des de l’aprovació de la Directiva de serveis de comunicació audiovisual (Directiva (UE) 2018/1808) el 6 de novembre de 2018, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha expressat la seva inquietud per com i quan s’aplicaria aquí, conscients que es tracta d’una normativa essencial que regula els nous sistemes de comunicació audiovisuals digitals i que afectarà el sistema comunicatiu de la propera dècada.
Ara que s’han complert tres anys de la seva aprovació per part de Brussel·les, cal dir que no podem estar gaire satisfets ni amb el com ni, òbviament, amb el quan de la seva transposició.
Independentment de les declaracions i acords que s’han fet públics recentment i que suposarien, entre altres aspectes, una quota del 6% en llengua catalana, el fet és que l’últim text oficial referit a la transposició és el que es va sotmetre a informació pública el juliol d’aquest any.
En aquests moments, la quota de producció europea és del 30% del catàleg de les plataformes de vídeo a petició, com ara Netflix o Amazon Prime Video.
Segons els informes del CAC, aquesta quota no s’assoleix en una majoria de plataformes. Netflix té en el seu catàleg una quota del 22,2% d’obra europea (dades del 2020). HBO arriba al 25% i Disney+, al 4,5% (amb dades de 2021). Les que ja compleixen són Amazon Prime Video (34,4%) i la catalana Filmin, amb un 65,7% (també amb dades del 2021).
D’altra banda, l’Avantprojecte de llei general de comunicació preveu que el 50% de la quota europea (és a dir, el 15% del catàleg) sigui obligatòriament en castellà o en qualsevol altra llengua cooficial. Es tracta d’unes quotes absolutament legítimes, destina des a protegir la indústria i la llengua de l’Estat. Però, no ens enganyem, en la redacció actual, el blindatge és efectiu només per al castellà, mentre que per a les llengües cooficials de les comunitats autònomes no hi ha més garantia que la bona voluntat de les plataformes, sense que s’estableixin quotes per a aquests idiomes, entre els quals hi ha, naturalment, el català.
En realitat, l’Estat, d’acord amb l’article 3 de la Constitució espanyola, hauria de ser el primer a adoptar mesures concretes per promoure totes les llengües. Malauradament, però, no fa efectiu allò que proclama: promoure la diversitat cultural i lingüística.
Una recent resolució del Parlament Europeu del 20 d’octubre de 2021 demana als estats membres que prestin suport a la producció de continguts en llengües minoritàries i la seva difusió generalitzada en les diferents plataformes.
La demostració que el català està en una situació de residualitat en les plataformes es pot comprovar en els dos informes que ha realitzat el CAC: HBO té només el 0,1% del seu catàleg en català; Netflix n’ofereix el 0,5%; Disney+, el 0,8%, i Amazon Prime Video, l’1,3%, mentre que Filmin, empresa catalana, arriba al 18,9%.
“Si tothom accepta l’establiment de quotes per a la producció europea i per a la llengua castellana, aleshores és totalment legítim exigir un blindatge també per al català”
La demostració que el català està en una situació de residualitat en les plataformes es pot comprovar en els dos informes que ha realitzat el CAC: HBO té només el 0,1% del seu catàleg en català; Netflix n’ofereix el 0,5%; Disney+, el 0,8%, i Amazon Prime Video, l’1,3%, mentre que Filmin, empresa catalana, arriba al 18,9%.
Crec, honestament, que si tothom accepta l’establiment de quotes per a la producció europea i per a la llengua castellana, com és el cas, aleshores és totalment legítim exigir un blindatge també per al català.
Una segona qüestió pendent fa referència a la contribució d’aquestes plataformes a la producció d’obra europea. En l’avantprojecte s’estableix únicament una contribució del 5% dels ingressos generats a Espanya per part d’aquestes plataformes a la producció d’obra audiovisual europea. Des del CAC apostem per elevar-lo al 10%. Cal recordar que a França les contribucions estan fixades entre un 20 i un 25% i, a Itàlia, entre un 12,5 i un 20%.
Una tercera qüestió on l’avantprojecte no ha arribat als mínims necessaris, al nostre entendre, es refereix al finançament de les ràdios i televisions públiques per part de les grans plataformes. El text disposa que els prestadors de serveis a petició (com ara Netflix) i els prestadors del servei d’intercanvi de vídeos (com ara YouTube), quan tinguin un àmbit geogràfic estatal o superior al d’una comunitat autònoma, facin una aportació de l’1,5% dels seus ingressos anuals a RTVE.
El CAC considera que les plataformes digitals no haurien de contribuir únicament al finançament de RTVE, sinó que també haurien de contribuir a finançar els serveis públics audiovisuals dits autonòmics, en el nostre cas, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Finalment, l’avantprojecte de llei no reconeix cap mena de competència al Consell de l’Audiovisual de Catalunya, ni tampoc als altres dos reguladors audiovisuals existents a l’Estat espanyol pel que fa als serveis de comunicació audiovisual televisius a petició i les plataformes d’intercanvi de vídeos.
La nostra proposta és que les funcions de supervisió i de control dels serveis de comunicació audiovisual i de les plataformes d’intercanvi de vídeos s’exerceixin en règim de col·laboració amb el CAC, mitjançant una actuació concertada entre les diferents autoritats de regulació audiovisual.
Així les coses, les opcions per a Catalunya passen per concretar les demandes que he descrit en la tramitació de l’avantprojecte al Congrés, alhora que insistim en la necessitat que s’exerceixin les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria de serveis de comunicació audiovisual, modificant la Llei de comunicació audiovisual de Catalunya (que, recordem, és de l’any 2005). Una modificació que ja va ser impulsada pel Govern, però que, a conseqüència de la darrera convocatòria electoral, no es va arribar a tramitar.
No es tracta d’iniciatives excloents. Es tracta de no desaprofitar cap eina legal per fomentar una major presència de la llengua catalana en l’audiovisual, un major foment de la producció pròpia, i reforçar l’autoritat audiovisual catalana per tal que disposi de noves competències adaptades a la nova realitat audiovisual.
Roger Loppacher i Crehuet, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Article publicat al número d’hivern 2021-2022 de la revista Comunicació 21 (escrit a finals de novembre).
