En veure la promo de les campanades 2024 a TV3, més d’una vam arrufar el nas. Escric “una” de forma conscient, no només perquè em va passar a mi, sinó perquè tinc la sensació que les dones encara som qui tenim una mirada més sensible i crítica davant la comunicació sexista. La parella de presentadors de les campanades, després de llançar-se suposadament en paracaigudes, sorprenia desfilant en una sessió de fotos amb vestits especialment triats per a l’ocasió: ell, elegant i formal amb pantaló negre i camisa blanca, i ella amb una calça alta de lluentons liles i americana negra també de lluentons mig oberta per tal d’insinuar els pits nus de sota. I em vaig preguntar, innocent de mi, quan falta per veure aquest mateix vestuari invertit entre l’home i la dona presentadors de televisió. M’ho vaig imaginar, per uns segons, i se’m va escapar el riure. Inimaginable avui en dia a cap canal. 2024 i encara estem així, ensenyant pit i cuixa per vendre programes estrella en un mitjà de comunicació públic gens sospitós de ser sexista.
Sobta. Perquè se suposa que ja el teníem superat, el pit i cuixa descarat berlusconià de fa unes dècades als mitjans. Per sort, tot va ser un cliffhanger i la nit de Cap d’Any es van esvair els dubtes amb una Laura Escanes tan elegant i ben vestida com el seu acompanyant. El pit i cuixa “només” va ser una estratègia de la promo. Tot va ser un ham per repetir de nou el lideratge d’audiència anual en un dels programes més vistos i pel qual els anunciants paguen més, que ja sabem que sense publicitat no es factura més. Un ham que, al voltant de la diada feminista del 8M, programes i reportatges de tota la marca 3Cat es dedicaran a denunciar com les desigualtats i la pressió estètica, obviant que la mateixa casa ha creat una campanya així per a una audiència familiar.
I això que el compromís de la cadena amb la igualtat és indiscutible des de fa anys, comprovable amb l’aposta decidida per assolir aviat la paritat en pantalla i l’increment de tot tipus de continguts amb mirada feminista. En un país que, en la seva majoria, es vol feminista i respectuós amb les dones, la sexualització de les influencers que són referents de desenes de milers de noies menors té encara més delicte. La responsabilitat social de TV3 va fallar doblement. Però d’autocrítica, ni piu. I potser caldria. Perquè no tot s’hi val, en nom de l’entreteniment.
“Tant de bo les dones no ens haguem d’avergonyir més de com se’ns sexualitza com a reclam en cap més mitjà de comunicació del país”
La polèmica va permetre constatar com centenars de perfils de la xarxa X difonen desacomplexadament i des de l’anonimat majoritàriament el nou discurs masclista 2.0, el del 44% d’homes que segons el CIS troben que “la igualtat ha anat massa lluny” i que ara se’ls està discriminant a ells. Així, quan preguntes obertament a la xarxa per què no és l’home qui va en calçotets i insinuant pits i la dona vestida, les respostes que obtens són: “com a mínim ella ens alegra la vista”; “és culpa d’ella per haver dit que sí a fer l’anunci”;”és el seu estil” perquè ja ha fet algun anunci de roba interior; “potser se l’ha triat ella”; “llibertat!”; “és empoderament femení” sortir així a televisió; “criticar el vestit d’una campanya és anar contra el feminisme”… Tampoc es tallen els més ultres, amb respostes surrealistes com ara que la teva queixa és pròpia d’“estretes puritanes”, de “masclistes retrògrades” o de “talibanes del hijab”. Tan surrealista com cert.
Confondre una feina, on paguen per anar mig despullada o com digui el guió, amb empoderament, feminisme i llibertat de la dona és, en el millor dels casos, ignorància. Perquè avui en dia no es deixa res a l’atzar en la concepció de qualsevol campanya de màrqueting. I, de fet, la mateixa Laura Escanes confessava, en un clip promocional a les xarxes del mateix mitjà, que si pogués triar preferia passar el Cap d’Any en un còmode pijama que sortir. I és perfecte, que cadascú vagi absolutament com vulgui a la seva vida privada. Com també s’entén que el programa televisiu de Cap d’Any es concebi com una festa on el protocol marca que cal presentar-lo arreglat, perfecte també. Ara bé, tant de bo les dones no ens haguem d’avergonyir més de com se’ns sexualitza com a reclam en cap més mitjà de comunicació del país. Ni que sigui en una promo. No tot s’hi val per l’audiència.
Mireia Domènech i Bonet, periodista i comunicadora internacional i cultural.
