Catalunya és un país atractiu per a molts estrangers, no només per raons turístiques, sinó, cada vegada més, per treballar-hi, per estudiar-hi i per invertir-hi. És un fenomen que ha explotat en aquest primer tram del segle XXI i que segurament arrenca amb la gran posada en escena de la capital catalana en els Jocs Olímpics del 1992. Per això, en plena era de la internacionalització i de la digitalització, calia, i cal, que en un país tan obert, amb una economia que té un grau d’obertura molt important, es generessin continguts i mitjans catalans expressats en llengua anglesa, que és la llengua franca moderna capaç d’adreçar-se a la creixent part de la població que ve de fora, o que s’interessa pel que passa a casa nostra.
Les grans capitals disposen de mitjans de comunicació en anglès que apropen la realitat del país als forasters, i que ho fan amb un punt de vista local; és a dir, no són mitjans de comunicació per a la colònia d’expats –que també n’existeixen– sinó que són mitjans autòctons que parlen la llengua internacional. Mitjans com la revista Catalonia Today, creada el 2004 amb l’objectiu d’oferir “Catalan news in English”, i espais com el programa The Weekly Mag, produït per la Xarxa Audiovisual Local, són projectes –que tinc la responsabilitat i l’honor de dirigir– que tenen en part aquesta vocació. Però en tenen una altra d’afegida, que avui probablement és tan o més important: la de contribuir al foment de la llengua anglesa entre la població autòctona a partir de continguts que coneix, que formen part del seu marc de referència, però que són explicats en anglès.
“Tenir un bon domini de la llengua anglesa és, alhora, una forma d’explicar-nos al món, de presentar-nos tal com som d’una manera entenedora i sense passar pels filtres i les distorsions de mitjans que no coneixen el país tant com els mitjans fets i pensats des d’aquí”
A Catalunya, el domini de la llengua anglesa per part de les generacions de catalans més joves ha anat creixent de manera exponencial (tot i que s’ha detectat un estancament en els darrers cursos), i això els dona oportunitats i els fa tan competitius com els joves de països on tradicionalment l’anglès era més habitual.
Segons l’informe d’Education First del 2022, Catalunya té un nivell lleugerament per sobre de la mitjana espanyola, però encara és baix comparat amb altres països europeus: amb una classificació de 581 punts, Catalunya té un nivell “mitjà-alt” de coneixement d’anglès, però molt per sota de països amb un domini “molt alt”, com els Països Baixos (661 punts), Àustria (628) o Noruega (627). Destaca el cas de Portugal (614 punts, novena posició a Europa), amb un avantatge important: el consum de contingut audiovisual en versió original.
Tenir un bon domini de la llengua anglesa és, alhora, una forma d’explicar-nos al món, de presentar-nos tal com som d’una manera entenedora i sense passar pels filtres i les distorsions de mitjans que no coneixen el país tant com els mitjans fets i pensats des d’aquí.
En definitiva, ens agradi o no, el món s’expressa en anglès. Un país com Catalunya, que té una societat tradicionalment oberta i barrejada i una economia molt internacionalitzada, també ha de poder dir-hi la seva en la llengua global. Catalunya representa el 25% de les exportacions de tot l’Estat, això vol dir empreses i treballadors qualificats, capaços de competir en el mercat global. A més, algunes d’aquestes empreses exportadores són multinacionals, o empreses catalanes amb presència a diversos països. En aquest context, l’anglès ha de ser també una llengua d’expressió de Catalunya.
En el món de la intel·ligència artificial i de tantes eines tecnològiques de traducció, cada vegada és més habitual de trobar continguts catalans de qualitat i d’actualitat en anglès; trobar-los també en forma de mitjà de comunicació, com Catalonia Today, o de programa d’entreteniment, com The Weekly Mag, aporta la mirada humana i oportuna que cap tecnologia no pot oferir.
Marcela Topor, periodista i directora de la capçalera Catalonia Today.
Article publicat al número de tardor 2023 de la revista Comunicació 21.
