L’OSS de la intel·ligència nord-americana disposava d’una unitat d’avantguarda formada per càmeres, cineastes i periodistes que tenien com a missió documentar amb imatges la Segona Guerra Mundial utilitzant el llenguatge cinematogràfic com a fil conductor d’una extraordinària propaganda que els nazis van inventar un decenni abans.
El president Franklin Roosevelt projectava als cinemes del país aquests noticiaris filmats i guionitzats. Plans i contraplans innovadors i seqüències reals amb un muntatge i un ritme cinematogràfic. Filmar una guerra que s’estava guanyant era un propòsit en si mateix: fent ús dels 35 mm, els Estats Units volien ensenyar a les masses per què morien els nois d’Oklahoma o Alabama, i on es destinaven els dòlars dels contribuents de Boston o Filadèlfia. Hitler i els japonesos no podien ser uns conceptes abstractes per als americans d’Ohio o Las Vegas: calia posar imatges a l’èpica militar i, en conseqüència, a la victòria.
L’OSS controlava l’espionatge i Hollywood i, per tant, disposava d’un pressupost il·limitat, cosa que va permetre reclutar grans directors, com John Ford, que –després de fer, posem pel cas, La diligència, i uns quants anys abans de rodar Centaures del desert– va acceptar l’encàrrec de viatjar a Midway i Normandia, a primera línia del front, i explorar la realització de pel·lícules amb uns escenaris únics, un attrezzo ja pagat i uns extres infinits i voluntariosos.
La Segona Guerra Mundial no podia ser invisible.
Les pel·lícules bèl·liques posteriors –les de veritat– van beure d’aquest manà inesgotable aprofitant un material abundant i excel·lent. En algunes fins i tot es van limitar a copiar seqüències senceres, com si es tractés d’una primitiva intel·ligència artificial que ja els hi feia la feina mantenint un cert anonimat.
Avui en dia, els adolescents ucraïnesos disposen de telèfons mòbils més potents que les càmeres de 35 mm de Ford. I el president Volodímir Zelenski continua permetent que es difonguin imatges de violència i destrucció civil, mai d’objectius militars. I també de solidaritat, que permeten mantenir humanitzada l’opinió pública occidental. La mirada dels soldats i dels indefensos i masacrats ciutadans ucraïnesos apunta a un cel formigat de drons, sense avions en quatre anys. Però és una guerra on no ens arriben les escenes bèl·liques que tothom associa a una guerra convencional on dos exercits s’enfronten per un pam de terra.
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘Els altres articulistes’ – David Centol
