La nounada federació d’associacions d’editors de premsa de Catalunya és un fet, de moment sobre el paper. Ara cal engreixar-la, posar-la a la via i engegar la màquina. Dit clar i català, cal tirar-la endavant i demostrar que aquell somni de l’any 2006 és possible.

He tingut al meu correu gairebé dues dotzenes d’opinions. Què cal fer, ara? Per on anar? Serà bo un inici forçat? Com se li pot donar forma, a aquesta federació. I em diuen que en vuit anys han canviat moltes coses i m’insisteixen en el fet que no és possible tirar endavant l’esquema que aleshores s’havia posat en paper i s’havia parlat amb les tres associacions.

La presentació d’aquest nou ens fou feta amb tota pompa i oficialitat, ni més ni menys que al Palau de la Generalitat, sense el president, però. I es va projectar des de les tres associacions amb un assenyat, però també tímid, procés de projecció pública i mediàtica. Alguns potser hi han trobat a faltar cert ressò. Més popularitat. Però és innegable que el grau de soroll generat no té precedents.

Tot plegat ha generat un estat d’opinió unànime que reflecteix una realitat inqüestionable i suggereix la nova federació amb un grau de consens que s’estima general. Tot plegat ha fet veure el que jo mateix he anat pregonant durant molts anys, que la premsa de proximitat, local i comarcal, i també temàtica, té un potencial immens que pot explotar-se. I que ha d’explotar-se.

Aquella tracció que els editors no notaven, ara la tenen sota els peus, i els agrada. Passen coses. I agrada. S’és protagonista. I agrada. Ara bé, és cert també que es tracta d’un fet especial, i no pot ser promocionat amb un programa d’activitats com es podia haver fet aquell 2006. Per dos motius:

  • El mercat, la resta del sector i els editors associats s’enfarfegarien i no entendrien una marxa tan forçada.
  • La mateixa federació no està estructurada ni dimensionada com per suportar un ritme accelerat.

Per tant, cal endegar la federació de manera que mantingui una tracció:

  • Adient. De manera que pugui ser permanent en el temps i part de la raó de ser de les mateixes associacions que en formen part (recordem-ho: Premsa Comarcal, AMIC i APPEC)
  • Sostenible. Que sigui possible d’implementar amb els recursos a l’abast generats per projectes finançats per la Generalitat i per les arques de les mateixes associacions fundadores (cosa que no significa fer-ho amb els recursos actuals necessàriament, sinó amb recursos assumibles i raonables per a ser cofinançats per grans empreses de serveis o fundacions).

Una altra de les qüestions que m’han plantejat és com posar en marxa aquesta eina creada per donar servei als editors. Penso que la nova federació ha de ser una estructura professionalitzada i competitiva en si mateixa i en aquest nou mercat que s’està recreant. Per ser-ho, ha de construir-se sobre uns pilars bàsics els quals, alhora, es retroalimenten. Per tant, aquesta federació ha de ser oberta, autònoma, útil, participativa, prestigiosa i terriblement descarada.

Una associació oberta perquè, evidentment, li cal obrir-se a l’exterior. Això vol dir que part dels seus serveis i activitats han d’estar dirigides no només als associats de les tres associacions fundadores, sinó també al públic en general o a altres agents del mercat. D’aquesta manera es minimitzaria l’efecte negatiu que té l’escassa participació habitual dels associats; es podrien aconseguir grups de participació més homogenis (periodicitat, mida, professionalització, ubicació) amb la qual cosa es podrien crear noves vies d’ingressos.

Una federació autònoma, el que vol dir que l’han creada tres associacions i totes elles se la senten seva, però mantenint cadascuna la seva independència. Per tant, serà bo que aquesta federació, seguint els seus propis estatuts, s’estructuri de forma sindicada i cooperativa, que li permeti prendre decisions àgils i pròpies. Pròpies en el sentit de vetllar pel bé de la federació com a “negoci” que opera en el mercat. Talment com si fos una empresa de serveis.

La federació ha de ser útil. Durant la seva gestació, en alguna conversa he sentit per boca d’algun associat una afirmació d’aquest estil: “Nosaltres som de tal associació perquè pensem que se n’ha de ser […] Però, no, la veritat és que no la fem servir gaire…”. No es pot formar part de la nova federació només per militància a una de les entitats membres o perquè així ho ha volgut l’Administració. Ha de valer la pena ser-ne membre.

D’aquí a un temps hauríem de sentir dir a qualsevol editor que la federació ha estat una gran idea i que formar part d’una de les associacions que la formen és un benefici, alguna cosa així com: “Pel poc que em costa li’n trec un gran partit; realment em val molt la pena, ser un associat”.

Per tant, la nova federació ha de treballar per crear i oferir un catàleg de serveis per als editors de les tres entitats fundadores prou ambiciós i competitiu. Un catàleg pensat per donar resposta a l’heterogeneïtat dels seus associats.

Una federació participativa. Les tres associacions s’han d’implicar en les activitats que es proposin, i mirar que els associats de cadascuna facin ús dels serveis que s’ofereixen d’una manera proactiva.

Una federació prestigiosa. La raó de ser d’aquest prestigi fora: alimentar la participació dels membres de les tres associacions; posicionar la federació com un agent amb veu i referent en la societat (no pot ser que la premsa de proximitat no participi habitualment en tertúlies radiofòniques o televisives d’àmbit nacional, ni s’escolti la seva veu en debats o grans esdeveniments públics, com ara totes les activitats en favor al dret a decidir); i guanyar més credibilitat comercial entre els grans anunciats i centrals de mitjans, etc.

Una federació descarada, el que vol dir viva, que faci coses noves i diferents; que trenqui convencionalismes i obri camins; que provi amb serveis i propostes innovadores; que gosi trobar noves fórmules de finançament; que comparteixi lliçons apreses i que manllevi bones pràctiques; que no s’acomplexi del seu bressol –el petit i mitjà editor–, perquè amb la federació els editors de proximitat i temàtics guanyen prestigi i faran sentir ben alta una veu que sempre haurien d’haver tingut.

Per acabar, m’han preguntat sobre si la federació ha de ser o no un lobby. Oi tant! La federació de les associacions de premsa de proximitat de Catalunya ha de ser un veritable lobby, l’eix del qual el conformarien les següents accions: defensa dels interessos del sector; lobby i representació davant les institucions; visualització de la premsa de proximitat i temàtica com a màxima categoria (en el sector, el mercat, etc.); accions de promoció interna; accions de promoció conjunta; i defensa contra accions constitutives de competència deslleial.

Certament, aquesta federació tindrà molta feina a fer i posa en evidència que realment era necessària.

Estanis Alcover i Martí. Periodista i consultor de comunicació.