És ben sabut que la indústria editorial està experimentant canvis radicals el segle XXI a causa dels ràpids desenvolupaments tecnològics, la dinàmica del mercat i el canvi de comportament dels consumidors. Darrerament, tant els editors com els consumidors han vist sorgir diverses tendències en el sector i cal definir-se. Tot i que en aquest moment no és possible avaluar com aquestes tendències remodelaran la dinàmica dels processos tradicionals dins de la indústria, sens dubte provocaran una interrupció important en la manera com s’escriuen, publiquen i llegeixen els mitjans impresos.
Una visió del que els editors poden esperar el 2023 és el resultat de l’última anàlisi de l’Institut Reuters, on es respon a la pregunta: “El sector continuarà igual o hi haurà sorpreses?” Tot i que la subscripció (80%) encara és la principal prioritat entre els enquestats, seguida de la publicitat de display (75%), la majoria d’editors i responsables comercials continuen dient que una varietat de fonts d’ingressos serà clau per a ells aquest any i el vinent, com a mínim.
A més del contingut de pagament, el flux d’ingressos que ha crescut més ràpidament en els darrers anys ha estat el finançament de plataformes tecnològiques. El 33% dels enquestats de Reuters diuen que aquests pagaments per llicències de contingut o innovacions són ara una font important d’ingressos, quatre punts més que l’any passat.
Aquesta és, però, una anàlisis elaborada per experts. Ara bé, i si tanquem en un centre de congressos només a editors i periodistes? Què en surt? En la línia de sempre, l’exhaustiu report de Reuters? No n’estic pas segur.
Anualment, a Londres, té lloc The Publishing Show, la reunió més gran del Regne Unit de responsables de la presa de decisions editorials. L’edició d’aquest 2023, de dos dies de durada, va resultar molt positiva per a editors, diaris i premsa local, proveïdors de contingut i proveïdors industrials, destacant els tallers sobre públic i màrqueting; narració i disseny, i corrents d’ingressos. Diuen les cròniques.
També destaquen quatre seminaris de treball: diversitat i inclusió als mitjans de comunicació; el negoci de la confiança, un marc ètic per al creixement i la confiança del consumidor; humans o IA, què pot fer que el contingut sigui més competitiu?, i finalment, el futur de la creació de contingut, inclòs l’augment del text en format breu, i com gestionar diversos canals en diferents plataformes.
Les seqüeles del The Publishing Show acabaran el mes de juliol, durant el qual es faran dos tallers sobre salut, seguretat i benestar, i sobre igualtat. Tan bona feina com necessària.
Valorant les informacions que he rebut, dels dos dies al Centre d’Exposicions ExCel de Londres, en destaco cinc punts principals.
Diverses fonts d’ingressos
Els assistents no van dubtar a reconèixer que el panorama mediàtic ha canviat molt en l’última dècada i l’antic model de negoci de produir una publicació impresa, setmanal o mensual de pagament, amb publicitat a l’interior, ja no és popular, o certament no com a única font d’ingressos. Carolyn Morgan, directora gerent d’Speciall Media, va dir que ara els editors tenen una mitjana de cinc fonts d’ingressos. Precisament, la investigació i la pertinença són una nova manera de fer calaix per als mitjans especialitzats, mentre que recentment també hi ha un retorn dels esdeveniments en directe, conseqüència dels primers dies de la pandèmia, que ara s’han quedat enrere.
Nic Newman, investigador sènior associat de l’Institut Reuters, va esmentar un altre flux d’entrades durant la seva presentació de l’informe de notícies digitals sobre els ingressos per subscripció. “Aquesta ha estat una gran tendència per als editors en els darrers anys en el 68% dels casos, i encara augmentarà malgrat la crisi del cost de la vida”. L’informe també va mostrar que la subscripció és el flux d’ingressos més important per davant de la publicitat gràfica i nativa, i que les subscripcions agrupades podrien ser més habituals dels proveïdors de notícies. “Si voleu tenir èxit”, va concloure Newman, “cal tenir diferents maneres de generar ingressos”.
El valor de la comunitat
“A la gent li agrada sentir-se part d’alguna cosa més gran i això s’estén a la publicació de mitjans, doncs el públic cada cop més vol formar part d’una comunitat”. Són paraules de Victoria Hart, gestora de la comunitat de Mark Allen Group. Segons ella, l’avantatge de treballar una comunitat és que “entendràs millor el teu públic a mesura que pots relacionar-te amb ell amb més regularitat. Això pot ajudar a millorar el contingut que feu i el vostre públic també sabrà que està envoltat de persones amb idees afins”.
Posar en marxa una comunitat pot ser difícil i Mark Alker, director general i editor de Singletrack Magazine, va aconsellar no dividir massa la comunitat en subdivisions i permetre’ls parlar de qualsevol cosa. Tanmateix, es necessitarien moderadors en un fòrum, digué. Un cop establerta, Thirza Loffeld, gestora de la comunitat de WildTeam UK, va explicar que hi ha l’opció de “formació en línia o de reunir-se personalment i fer xarxa en conferències i esdeveniments”. Es tracta d’empatitzar, en suma.
Augment del contingut de vídeo vertical/forma curta
TikTok va explotar en l’escena de les xarxes socials el 2016 i des de llavors ha continuat creixent en popularitat. L’informe de Nic Newman va incidir en el fet que l’atractiu de Facebook ara està disminuint entre els menors de 25 anys, amb només un 58% que l’ha fet servir durant l’última setmana, per sota del 75% del 2017. TikTok, d’altra banda, ara ha augmentat un 40%. Per tant, els editors s’esforcen molt més en TikTok i altres proveïdors de formats de vídeo verticals com Instagram i YouTube, mentre que Facebook i Twitter ja no són un focus important.
El vídeo vertical i el contingut de vídeo de format breu és la principal manera de narrar històries per a molts editors i per a empreses com BuzzFeed. Caroline Fenner, directora comercial de BuzzFeed, va dir que “TikTok ha ajudat a liderar la seva estratègia i que van allà on és el seu públic”. Ara hi ha monetització a YouTube Shorts que podria animar més editors a mirar-ho, però Gavin Jordan, director de publicacions de The Drum, va dir que “el contingut ha de ser valuós per als espectadors, ja que ara tenen moltes opcions”.
La diversitat i la inclusió són essencials
El periodisme, com qualsevol indústria, té els seus problemes i la diversitat i la inclusió en són un. Sovint s’ha dit que és “qui coneixeu i no el que coneixeu” en el periodisme i això, òbviament, causarà problemes a l’hora de crear una força de treball que representi un grup divers de persones. Joanna Abeyie, cap de diversitat creativa de la BBC, va dir que “l’equitat és fonamental. Si voleu igualar el terreny de joc, heu d’eliminar les barreres per als que s’enfronten, i això només es pot fer entenent quina és la seva desigualtat”.
Moltes empreses de mitjans tenen ara un cap de diversitat i inclusió. Shelley Bishton, cap de diversitat creativa de News UK, creu que això “demostra que la indústria reconeix que hi ha problemes i que ara necessiten impulsar aquest canvi”. Natasha Hirst, periodista i fotògrafa independent, va raonar que les generacions més joves “necessitaven veure gent com elles als mitjans de comunicació i donar-los alguna cosa a què aspirar, i també demostrar que hi ha oportunitats independentment de la seva raça, religió, sexe, gènere o origen”.
Amenaça de la IA i ChatGPT
El tema de moda: ChatGPT. Llançat el novembre de 2022, és present dia sí i dia també als mitjans de comunicació. A Londres es va buscar una resposta de si, juntament amb altres avenços en intel·ligència artificial, els periodistes haurien de preocupar-se o no per perdre la feina. A l’informe de Nic Newman es va parlar més de com el periodisme pot utilitzar la IA al seu favor, i el 67% dels editors ja l’utilitzen per fer recomanacions. Empreses com Semafor, es va dir, estan emprant la IA generativa per fer videoperiodisme amb imatges d’IA a la part superior, i la redacció (encara en fase beta) és un servei de notícies automatitzat basat en un resum d’IA.
“Formar el futur d’editors i periodistes és una prioritat”
Caroline Fenner va explicar al públic assistent que a Buzzfeed estan deixant que ChatGPT faci els seus qüestionaris, per exemple, “quina princesa Disney ets?”. Considera que la IA “és millor per explicar una història que per narrar fets, i que només millorarà el periodisme en lloc de substituir-lo”. Gavin Jordan va dir amb contundència que el millor és “no posar tots els ous a la cistella de la IA, encara. Cal perfeccionar les habilitats de creació de contingut i fer servir la IA per ajudar en lloc de confiar-hi”.
Certament, l’encert de trobades de l’abast del The Publishing Show (que ja prepara l’edició del 2024), il·lumina dos mons tan convergents com diferents: editors i periodistes. La discussió entre els dos sectors, cercant –i trobant– acords sobre qüestions tan prioritàries com el canvi d’hàbits de consum, l’auge meteòric de les xarxes socials i la tecnologia en contínua evolució, mostra –després d’oir totes les exposicions– que la indústria editorial és una de les més difícils per estar al dia.
Durant les dues jornades en recerca i captura d’oportunitats, amb assistència a tallers, xerrades reposades i seminaris amb líders de pensament, hom s’adona que formar el futur d’editors i periodistes és una prioritat. Trobar oportunitats com aquesta que he descobert navegant per internet, ajudarà molt als professionals.
En la lectura de les conclusions devia ser espectacular comprovar la coincidència entre el que escriuen els experts a l’informe del Reuters Institute, i les opinions exposades per editors i periodistes al centre londinenc ExCel. Un reguitzell per treballar-lo:
- L’augment dels costos i una xarxa de distribució feble farà que més periòdics, diaris o setmanaris, deixin d’imprimir les seves edicions, i alguns puguin passar a ser només digitals.
- Cada cop hi ha menys títols impresos.
- Els diaris es basen en les subscripcions digitals i el valor afegit en paquets mitjançant extensions de cartera de productes.
- Són més importants els continguts amb valor afegit, els bons contactes amb els mitjans de comunicació i els departaments de publicitat i, sobretot, la producció de continguts privatius en canals propis.
- Els consumidors ecològics també poden augmentar la pressió per allunyar-se de la impressió… i més.
Doncs això, com formem el futur dels mitjans?
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
