En els últims anys, el paisatge mediàtic ha experimentat un canvi profund a escala global. L’auge de les xarxes socials, la transformació dels formats i el canvi d’hàbits de consum informatiu han posat en dubte el model tradicional de la premsa. Aquests canvis tenen una rellevància particular a Catalunya, on molts mitjans locals, comarcals i de demarcació busquen la manera de reconnectar amb les audiències joves, una generació que ha crescut enmig del soroll digital i amb accés instantani a una infinitat de continguts.
Un article recent de Gretel Kahn, publicat al web de Nieman Lab, posa el focus en com nous mitjans impulsats per plataformes digitals estan aconseguint atraure l’atenció dels joves. Més enllà d’una tendència internacional, aquestes estratègies poden servir d’inspiració i guia per als mitjans catalans, sobretot els de proximitat, que tenen en la joventut un repte i una oportunitat a parts iguals.
1. Parlar el seu llenguatge: l’autenticitat com a clau
Els joves valoren l’autenticitat per sobre de la formalitat. Això vol dir abandonar el to institucional i jeràrquic i adoptar una veu més propera, transparent i inclusiva. Plataformes com TikTok, Instagram Reels o YouTube Shorts exigeixen un estil narratiu més directe, visual i empàtic. Per als mitjans catalans, especialment els locals, aquesta és una oportunitat per mostrar la seva cara humana i construir una relació més horitzontal amb l’audiència.
Això no implica renunciar al rigor periodístic, sinó adaptar-ne la presentació. Fer visible el procés informatiu, explicar el “perquè” de les decisions editorials o mostrar les persones que hi ha darrere les notícies pot afavorir una connexió emocional amb els lectors.
2. Diversificar formats i temes
La concepció de notícia ha canviat. Els joves no només volen estar informats sobre política o economia, sinó també sobre cultura urbana, salut mental, canvi climàtic, esports, tecnologia o diversitat. Els mitjans locals catalans tenen l’avantatge de conèixer de prop aquestes realitats i poden convertir-se en referents d’informació rellevant i contextualitzada.
A més, la incorporació de formats com els pòdcasts, les newsletters temàtiques, els fils informatius a X (antic Twitter) o els reels pot ajudar a fer arribar els continguts allà on es troba el públic.
3. Potenciar la comunitat per sobre de l’audiència
Un dels grans encerts dels nous mitjans digitals és que no busquen simplement sumar espectadors, sinó crear comunitats. Els joves no volen ser espectadors passius: volen opinar, compartir, reaccionar i, en molts casos, formar part activa del projecte informatiu.
Els mitjans catalans poden aprofitar aquest desig d’interacció per impulsar canals de comunicació més bidireccionals: grups de WhatsApp o Telegram, trobades presencials, espais de participació en el web o col·laboracions puntuals amb el jovent per crear continguts.
4. Col·laborar amb creadors de contingut i nous perfils
Una estratègia que ja ha demostrat resultats és la col·laboració amb creadors de contingut que tinguin presència i credibilitat entre les audiències joves. A Catalunya, hi ha una comunitat dinàmica d’influencers, youtubers, streamers i divulgadors digitals que poden actuar com a ponts entre els mitjans i el jovent.
Aquests perfils no necessàriament han d’assumir el paper de periodistes, però poden contribuir a amplificar continguts, aportar noves mirades o dinamitzar formats. L’obertura a aquests nous actors pot enriquir el relat periodístic i fer-lo més plural.
5. Formar nous talents i apostar per la innovació
Finalment, per connectar amb els joves, cal incorporar-los. Donar veu a estudiants de periodisme, crear programes de mentoria, impulsar redaccions joves dins dels mitjans i apostar per l’experimentació tecnològica pot ser clau per assegurar la renovació del sector.
Els mitjans catalans de proximitat han de veure els joves no com un nínxol a conquistar, sinó com a protagonistes d’un nou model comunicatiu. Un model que sigui més participatiu, més descentralitzat i més adaptat a les eines del segle XXI.
En resum, el futur del periodisme local a Catalunya passa, en bona part i segons el meu criteri, per la seva capacitat de connectar amb les noves generacions. L’exemple dels nous mitjans digitals mostra que no es tracta tant de competir per l’atenció com de construir relacions significatives, adaptant els formats, els canals i els discursos a les realitats i expectatives dels joves.
Invertir en aquesta transformació és més que una estratègia de supervivència: és una aposta pel futur del dret a la informació en clau democràtica i local.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
Les grans emergències i el torn de nit – Dídac Boza
