El periodisme constructiu experimenta un augment del compromís tant del públic com de la premsa, motivat per la necessitat de solucions per a la fatiga de les notícies del consumidor o el rebuig total. Una taula rodona amb ponents experts en periodisme internacional, reunida a Copenhaguen i moderada per Seán Dagan Wood, editor de Positive News, va compartir experiències dels aspectes negatius de la pràctica periodística actual i els beneficis potencials d’un enfocament més constructiu.
En les primeres conclusions, en superposar amb solucions el periodisme, el periodista constructiu pretén centrar-se en els aspectes més positius de les històries que es tracten. Lluny de significar que els periodistes haurien de distingir els problemes a favor del borrissol de la informació, aquesta pràctica pretén presentar una visió més completa i més acurada, a més de ressaltar solucions als problemes que destaca l’agenda de notícies.
Tot i ser un concepte relativament nou, el periodisme constructiu ha anat guanyant pes en el periodisme de nínxol i en els cercles d’activistes des de principis dels anys 90 del segle passat, i en redaccions generalistes durant els darrers anys.
Exemples directes inclouen la sèrie The upside, de The Guardian, i diversos projectes de la BBC, com la sèrie World Hacks, però també van més enllà d’una adopció més general a tot el sector. Tom Colls, periodista sènior a World Hacks, va compartir que, malgrat no s’ha convertit en una política oficial dins de l’organització, han tingut bastants seguidors “redoblant els tambors” sobre el periodisme constructiu que segons ell va creixent lentament però amb fermesa, oferint més projectes i peces puntuals al llarg dels anys en tota la gamma de punts de venda de la BBC.
Això respon al bombardeig de notícies enfocades a tragèdies, si pot ser amb molta sang, cosa que gairebé domina el món de la informació de fa uns anys. Mark Rice-Oxley, cap de projectes especials de The Guardian, va destacar que és important que els periodistes s’adonin que “no som només un mirall per a la societat, com molts descriurien els periodistes”. “Formem la societat, de vegades augmentant coses horribles, com ara la cobertura d’un suïcidi alimentant els efectes de la imitació”. Per al periodista de The Guardian, aquesta tendència podria portar a la “fatiga de notícies” o aversió.
Un contingut més constructiu pot esdevenir una necessitat per mantenir els lectors compromesos, especialment els públics més joves, va suggerir Julia Migné, cofundadora de The Inkline. “És gairebé un rebuig del model tradicional. Sobretot en els últims anys, m’ha fatigat veure la negativitat constant, i potser per això entengui que preferiu no llegir les notícies”.
“Si els mitjans tradicionals no aporten històries més constructives al públic, els lectors poden trobar una manera d’omplir aquesta demanda de forma proactiva escollint altres alternatives”
Jodie Jackson, autora i investigadora, va explorar l’aspecte psicològic del compromís amb les notícies en el seu llibre Vostè és el que llegeix, un projecte en el qual va participar després d’abandonar el periodisme per l’efecte depriment que tenia sobre ella. Ara bé, considera que el periodisme constructiu és una forma de prevenir aquest desacord amb les notícies: “La gent pensava que la meva decisió de deixar de veure i participar en les notícies era una feblesa i em van titllar d’ingènua, ignorant, extremista o que potser tenia una fallada mental d’alguna manera. Però després d’una dècada d’investigació, em va quedar clar que potser era la indústria dels mitjans la que en tenia la culpa”. Oferir més esperança i optimisme a través de continguts enfocats a solucions com a complement a la notícia habitual és “el contrari de la ingenuïtat”, argumentava a l’auditori.
La taula va acceptar que aquesta no és ni serà una tasca fàcil, que no hi ha solucions ràpides a problemes complexos i amb recursos limitats. El periodisme constructiu potser és l’origen d’un fort augment de la venda per als editors de mitjans de comunicació, al mateix temps que ofereix una sèrie d’avantatges per a les redaccions a través dels diferents enfocaments per a aquesta mena de periodisme.
Christian Jensen, professor associat a la Universitat de Copenhagen, escriu a Journalism que “el compromís de l’usuari amb històries constructives és superior a la mitjana i sovint es troba entre les peces més compartides”. Són classificats més digeribles i els lectors passen més temps amb ells. Són populars entre els lectors joves i dones, i aparentment tenen seccions de comentaris molt agraciades.
L’editor de Positive News diu haver observat notícies constructives “desenganxades” durant els últims anys, atribuint aquest canvi a què els lectors tornen a ser més conscients i crítics i que volen participar.
De tot plegat es pot deduir que, si els mitjans tradicionals no aporten històries més constructives al públic, els lectors poden trobar una manera d’omplir aquesta demanda de forma proactiva escollint altres alternatives entre la munió que trobaran només submergint-se a les xarxes.
Estanis Alcover i Martí, periodista i consultor de comunicació.
