Des de la meva arribada a la direcció de Catalunya Ràdio –el 13 de gener va fer un any–, he manifestat públicament que treballaríem per potenciar els continguts culturals d’iCat.cat. No només hem dut els programes culturals de l’emissora digital a l’antena de la generalista Catalunya Ràdio –vam començar els festius i la temporada d’estiu, i ara ja de manera regular en la graella– sinó que els hem potenciat fins allà on els pressupostos de la casa ho permetien. A més, coincidint amb la celebració del desè aniversari d’iCat, vam prendre bona nota del compromís públic del conseller de Cultura, Santi Vila, que va ser inequívoc en favor del retorn a l’FM, de tal manera que el grup d’emissores de Catalunya Ràdio recuperaria la seva musical-cultural. Perquè això es pugui produir, i mentre no hi ha ni nous pressupostos de la Generalitat ni més pressupost a Catalunya Ràdio ni l’encàrrec de l’únic òrgan competent per prendre la decisió del retorn a l’FM –el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals–, l’únic que és a les mans de la seva direcció és seguir treballant perquè els actuals recursos públics estiguin el millor invertits a iCat i al conjunt de les nostres emissores. Això, lògicament, no només no exclou els continguts culturals sinó que ens obliga a fer un exercici altament complicat, però en el qual crec, honestament, que ens n’estem sortint. Es tracta de garantir la legítima i necessària lluita pel lideratge d’audiència de l’emissora generalista sense lesionar el mandat de servei públic que tenim encomanat –això inclou la promoció de la cultura, òbviament– ni marginar les nostres emissores anomenades temàtiques –això inclou iCat i Catalunya Música, que enguany celebra el seu trentè aniversari–, de tal manera que Catalunya Ràdio aspiri a arribar al màxim públic possible per difondre els seus continguts culturals de qualitat ja sigui per les emissores d’FM o pels suports exclusivament digitals. Des que dirigeixo Catalunya Ràdio el compromís amb els continguts digitals de la ràdio pública també ha estat una prioritat. És a dir, que tant la cultura, com el lideratge i la innovació –trencar esquemes tradicionals de programes ‘tancats’ o ‘reclosos’ en franges horàries de graelles– han format part de l’equació que ens ha de portar a recuperar l’èxit que històricament havia tingut la casa, i sense el qual no s’entendria ni la bona salut de la ràdio en català ni, probablement, l’actual escena cultural del país.
El passat agost, algun dia abans que Catalunya Ràdio comencés la nova temporada, es va originar un debat sobre la presència de la cultura i dels llibres a l’emissora. El 30 d’agost vaig publicar un article que intentava donar resposta al debat que Bernat Ruiz Domènech plantejava en un escrit seu anterior publicat a Núvol. I des d’aleshores he anat donant arguments i explicacions per reiterar els nostres compromisos amb la cultura i el lideratge, que no entenem, en cap cas, com a incompatibles. Precisament per aquest motiu defensem la transversalitat dels continguts culturals a Catalunya Ràdio i al conjunt d’emissores. I aquesta transversalitat és la que ens ha de permetre, si hi ha pressupost i l’encàrrec, de lluitar pel lideratge de l’emissora generalista i recuperar iCat a l’FM. Aquestes explicacions, al marge de l’article meu del mateix agost, les he anat donant en entrevistes als mitjans de comunicació, en nombrosos actes públics i a la comissió de control a la CCMA del Parlament de Catalunya quan els grups parlamentaris ens ho han preguntat i també en la sessió de presentació del nou projecte de Catalunya Ràdio.
Avui hi torno perquè el necessari i saludable debat sobre la cultura als mitjans públics del país no s’hauria de barrejar amb algunes referències personals que considero injustes –i impròpies– en l’últim article que Bernat Ruiz ha publicat a Núvol. Lamento que per defensar més i millor presència de la cultura als mitjans públics s’hagi de recórrer a la desqualificació dels seus directors, que, d’altra banda, han de gestionar la ràdio i la televisió en el context pressupostari més advers i en un entorn de sector, tecnològic i de canvi del consum cultural i comunicatiu que tampoc no té precedents. Fa més de 25 anys que faig de periodista i al llarg d’aquest temps considero que he tractat la cultura, la llengua i la realitat digital del país amb un compromís i una implicació considerables. Ja sigui en els milers d’articles, entrevistes i reportatges publicats, ja sigui en la participació en programes de ràdio i televisió, ja sigui amb una extensa presència i activisme digital a les xarxes, ja sigui amb la publicació de cinc llibres, ja sigui en les nombroses presentacions i actes públics de tota mena arreu del territori, espero que la consideració generada no sigui ni la ‘mediocritat’ ni la ‘covardia’ que m’atribueix el senyor Ruiz ni la ‘vergonya democràtica’ que sosté que li provoquem.
Fa un any exacte que vaig ser nomenat director de Catalunya Ràdio i crec que els professionals estan fent una feina extraordinària en un context realment difícil. Seguiré treballant per estar a l’alçada dels companys de la casa, però sobretot per servir el millor que pugui a la nostra audiència, que, per altra part, ens avala amb un creixement del 7% d’audiència a la darrera onada de l’EGM i ens valora –així ho percebem i també ho comencem a tenir fonamentat en estudis qualitatius– el compromís amb la cultura. Només cal sintonitzar Catalunya Ràdio, Catalunya Música i Catalunya Informació o connectar-se a iCat.cat per comprovar que el que explico és una realitat. I només cal conèixer una mica els professionals i l’actual direcció per intuir també la nostra obstinació per millorar en el futur aquesta realitat.
Saül Gordillo. Director de Catalunya Ràdio.
Article publicat a Núvol.
