Es parla molt de l’evolució de la comunicació, sovint teoritzant sobre els canvis de model derivats de les innovacions tecnològiques, que comportarien la desaparició del paper i tot el que això implica. El sociòleg Marshall McLuhan deia que el missatge era el medi, que aquest acabaria sent l’extensió de la consciència i que posaria a l’abast de tothom tota la informació. El món seria com una aldea global on tindríem la sensació de viure instantàniament i de forma propera qualsevol esdeveniment. Es barrejarien com a veïns persones molt distants en l’espai, en el temps i de cultures i contextos molt allunyats. Els fets s’integrarien en el nostre dia a dia mitjançant les comunicacions, creadores d’opinió, oblidant-nos que aquestes notícies són parcials i que han estat elegides entre una infinitat de continguts de manera aleatòria o interessada.
Qui té afany d’informar-se cerca els missatges que l’interessen allà on siguin i en el suport que sigui. Abans el coneixement era en els llibres i les enciclopèdies, i avui és arreu i en una munió de plataformes. Però la precisió i la fiabilitat continuen sent elements qualitatius. Així, els bons informes requereixen d’una finor i proximitat que sol estar molt allunyada de la universalitat, les elucubracions, les virtualitats, falsedats i els interessos de part.
“Perquè les publicacions continuïn sent atractives i d’actualitat, han de explicar els fets i el seu punt de vista, amb l’anàlisi del com, el quan i el perquè, per tal que els lectors puguin fer-se la seva pròpia opinió”
La informació fiable es troba en aquells llocs on es treballa adequadament. Normalment són mitjans especialitzats, a vegades minoritaris o tancats. Van des de certes publicacions de recerca fins als qui elaboren dossiers per encàrrec, fent el seguiments de situacions amb tècnics i analistes de solvència. Tota una varietat d’oferta feta pels qui tenen la preparació i la proximitat per ser creïbles. Com fa generalment la premsa de proximitat, que aporta informació i opinió sobre fets i circumstàncies molt properes, que no es tracten en els mitjans generalistes.
No importa si el suport és en paper o no. La informació publicada en qualsevol mitjà sempre serà passat. Perquè les publicacions continuïn sent atractives i d’actualitat, han d’explicar els fets i el seu punt de vista, amb l’anàlisi del com, el quan i el perquè, per tal que els lectors puguin fer-se la seva pròpia opinió. Els governs així ho fan amb els seus centres d’informació, siguin demoscòpics o de seguretat nacional. Saben que la informació escrita, veraç, entenedora i ben estructurada té un cost. I l’ha de pagar qui en gaudeix i la valora. I els que la volen de franc han d’empassar-se el que decideixi qui hi posa els diners, que per molt vernís que hi posi, sempre tindrà un interès manipulador.
Pia Prat, directora de La Veu de l’Anoia.
Article publicat al número de primavera 2024 de la revista Comunicació 21.
