El 2020 ens ha deixat amb una gran quantitat de notícies vinculades al món de les indústries culturals i creatives, moltes malauradament ben dolentes per les afectacions de la pandèmia. En destaco tres que, tot i que aquest gener no tindrien cap relació directa, bo seria que no diguéssim el mateix quan l’any finalitzi.
De la primera ja es va informar des d’aquest portal: el projecte Catalunya, motor de la innovació audiovisual i del videojoc del sud d’Europa, que tindria el Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa com a epicentre, amb la ciutat de l’Hospitalet com a futura coprotagonista. Aquesta ambiciosa aliança entre institucions locals i la Generalitat vol respondre a algunes de les mancances i reptes assenyalats en el document estratègic del sector audiovisual de Catalunya, presentat just un mes abans: ens falta gruix de coproduccions internacionals i tenim mancança de platós ben dimensionats per al cinema, que estiguin dotats de les noves tecnologies, com grans pantalles digitals allí on tradicionalment només hi havia parets nues. Un projecte que reprèn parcialment l’esperit de Barcelona Zona Innovació que va quedar avortat fa deu anys.
La segona notícia l’hem de situar a molts quilòmetres d’aquí. La mítica Metro Goldwyn Mayer podria ser adquirida per Apple, que reforçaria de forma impressionant el catàleg de la seva plataforma Apple TV+, poc competitiva encara davant de Netflix i Disney+.
De fet, fa temps que s’arrossega la intenció de vendre MGM. I si fa un any sonaven tant Apple com Disney com a compradores, aquesta passada tardor ja va començar a dringar amb més força la primera. Va fer-ho amb l’oferta de compra del darrer film de la sèrie Bond quan portava mesos sense haver-se pogut estrenar a la gran pantalla. Ara, la cosa ja no aniria d’un producte concret –per llaminer que sigui– sinó per tot el paquet. En aquest procés global de concentració empresarial i de canvi de paradigma per als sectors tradicionals del negoci audiovisual –producció, distribució, exhibició i emissió televisiva– davant el tsunami de les grans plataformes digitals, qui no pot jugar a fons, perd. Mentre una veterana Warner Bros responia al tancament forçós de les sales de cinema apostant per estrenar les seves grans produccions a HBO Max, MGM no tenia cap altra opció que continuar guardant al calaix les seves. I això sembla que hauria passat factura definitivament.
Cal recordar que MGM és des de fa molts anys propietat de Sony, la multinacional japonesa que va entrar en el món de les major de Hollywood amb la compra de Columbia fa més de tres dècades. Una Sony que ja va abandonar el negoci dels ordinadors portàtils –aquells prestigiosos VAIO tan presents als seus films– i fa temps que ha deixat de ser una marca referent per als qui busquen una alternativa als iPhone. Si finalment es desprèn de MGM, el negoci dels continguts audiovisuals de Sony es concentraria en el sector dels videojocs i les seves PlayStation, que ja van per la cinquena generació.
De materialitzar-se aquesta compra, Apple TV+ es dotaria d’un potent “fons d’armari” de sèries i films de gran qualitat, cosa que ara no té si comparem el seu catàleg amb el de Netflix o Disney+. I Apple vol fer del negoci dels serveis, com la plataforma d’streaming, el vector del seu creixement empresarial futur, per davant fins i tot dels seus prestigiosos equips informàtics i mòbils. Per tant, res fa pensar que aquesta previsible compra signifiqués el punt i final de les seves inversions en el sector audiovisual.
I la tercera notícia torna a tenir el nostre país com a protagonista. Apple ha adquirit l’empresa catalana Vilynx, especialitzada en programes d’indexació automàtica de vídeos a la xarxa, i anunciava que aquesta operació formava part de la decisió de fer de Barcelona un dels seus hub dedicats a la intel·ligència artificial, que tindrà com a seu un dels emblemàtics edificis del passeig de Gràcia de la capital, just a l’altra vorera del seu Apple Store. Precisament, l’IA és de màxima importància per al negoci dels serveis audiovisuals en línia: catalogació, recomanacions… Els famosos algorismes!
Si Apple ha apostat per Barcelona, com altres grans empreses internacionals vinculades a la tecnologia, el fet que ho faci per una vessant com aquesta hauria d’esperonar a aconseguir que posin també la seva mirada en el nostre país per a les futures produccions audiovisuals a Europa. Apple trobaria en Barcelona un plató urbà idoni per a sèries o films alineats amb el missatge “cool” de la marca. I amb una indústria i talent assedegat de poder participar en produccions internacionals de primer nivell.
De fet, si no ens movem nosaltres, algú ja ho estarà fent. Si per oferir un catàleg de continguts més pròxim als seus clients Netflix porta temps produint en diversos països europeus, les obligacions que introdueix la Directiva europea de serveis audiovisual obligarà totes les plataformes en línia a invertir part dels beneficis del seu negoci de subscripcions en cada Estat de la UE en produccions audiovisuals fetes allí mateix.
Si no venen a Barcelona, aniran a Madrid… com la resta
I fa temps que molts anem advertint del dramàtic procés de concentració de la producció audiovisual cap a Madrid, que està fent perdre pes al nostre país de forma més que preocupant. Fa més d’un any ho vaig analitzar en aquest portal. I en aquell article vaig apuntar que Apple TV+ podria ser l’aposta catalana per trencar la dinàmica del “tot a Madrid” que estan protagonitzant les plataformes audiovisuals que van aterrant a la península.
El projecte d’ampliació del Parc Audiovisual de Catalunya que comentàvem al principi de l’article planteja un fort increment de platós amb superfícies adequades per a grans produccions –fins a 1.500 metres quadrats. Res comparable als 18 platós de Sony Studios –amb algun de gairebé 4.000 metres quadrats–, però no es tracta de competir amb ells, sinó de poder ser un dels hub europeus de producció audiovisual d’Apple TV+, com ho serem en tecnologia vinculada al consum de continguts digitals.
En fi, si l’especulació que apunto en aquest article es materialitzés, suposaria d’alguna manera el retorn de MGM a Catalunya. Parlem d’un ja llunyà 2004, quan des de Mediapark s’editava el canal de cinema MGM per als serveis de televisió de pagament del moment. Un canal ja desaparegut, reconvertit en l’actual AMC, present al catàleg de canals de ficció de Movistar+.
Per finalitzar, apunto una altra potencial connexió, gens menor, entre la multinacional de la poma i Catalunya: la plataforma de videojocs que ha posat en marxa, Apple Arcade, que segueix un model similar al de les de vídeos via subscripció: una quota mensual fixa que permet accedir a tota l’oferta disponible. Com en el cas d’Apple TV+, bona part del seu èxit passarà per tenir una oferta més i més potent al seu catàleg, davant de competidors com Stadia de Google o les mateixes consoles. La possibilitat de tenir un peu posat a Catalunya oferiria un entorn de sinergies de primer ordre amb el creixent sector d’empreses desenvolupadores de videojocs del nostre país.
Millorar la perspectiva de futur de la nostra indústria audiovisual i la dels seus creadors, artistes i professionals no depèn només que aterri a Catalunya un grup com Apple, però seria molt més que un bon catalitzador.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
