Dies després que José Manuel Pérez Tornero assumís el càrrec de màxim responsable de RTVE, aquella casa protagonitzà un nou trist espectacle al voltant del partit oficial entre les seleccions masculines de futbol espanyola i kosovar. Una absurda i matussera actuació que havia estat prèviament anunciada i que, sense cap vergonya, va ser executada fins al darrer detall, arribant a la manipulació directa del senyal realitzat per la FIFA, amb el patètic canvi de les sigles de la selecció de Kosovo en el grafisme del marcador sobreimprès a la pantalla.
Com en els vells temps del motorista que portava el text del “diario hablado” que havia de ser emès per RNE, els mecanismes de censura prèvia retornaven a la casa per la porta gran. Que no és comparable? Deontològicament el cas d’ara és més greu. En ple segle XXI, en una televisió i ràdio públiques és un cas claríssim d’intervenció política inacceptable. Una intervenció que va ser executada fins al més mínim detall, i sense cap resistència o objecció professional que hagi estat coneguda fins ara. En canvi, en l’època dels “partes”, tothom sabia que estava treballant a la ràdio oficial del franquisme, ja fos des de la identificació amb el feixisme espanyol o des de la resignació de qui considera que no té una millor sortida laboral. Llavors, una simple protesta hagués tingut unes gravíssimes conseqüències personals. Ara, no. De fet, hagués honorat qui hagués sortit per la redacció amb el Codi Deontològic per davant i s’hagués oposat a les absurdes bestieses que es van cometre.
Però si deixem de banda la dòcil obediència a les instruccions governamentals, mereix especial atenció com des de la nova cúpula directiva s’ha permès, sense més, que els seus professionals executessin marcialment el que s’havia indicat des de la Moncloa.
Aquest esperpèntic xou televisiu es produïa pocs dies després que RTVE tornés a tenir presidència després d’anys d’interinitat. Una interinitat finalitzada amb un embolicat procés de selecció dels membres del seu consell d’administració que es va iniciar el 2018. Un procés que també ha viscut episodis esperpèntics, en especial el del seu concurs públic, que va ser presentat com si fos un gran què, com si fos la panacea que posaria fi a la intervenció política en la decisió dels noms, amb un so de bombo i platerets en articles d’opinió i declaracions de tota mena, dins i fora d’aquella casa. Un concurs públic que, finalment, ha tingut una nul·la incidència en l’elecció de les deu persones designades per les Corts espanyoles. Molta comissió d’experts, moltes compareixences, moltes proves i moltes puntuacions… per acabar escollint-les com sempre. Sorpresa? Cap ni una.
En una de les seves primeres declaracions com a nou president de RTVE, Pérez Tornero va afirmar que “no podem rebre ingerències del poder polític”. Doncs bé, veurem si aquest ridícul episodi va ser producte d’un “descuit” de qui acaba d’aterrar i encara no ha pres la mida del despatx, o no. De si, per exemple, es posarà fi a censures, com la que va patir l’emissió del documental sobre l’1-O realitzat per Mediapro –censura reconeguda per la seva predecessora Rosa María Mateo– o simplement es donarà una mà de pintura a la façana de la casa. D’aquí no gaire farà dos anys de les sentències del Tribunal Suprem. Tota una oportunitat per fer –o no– alguna cosa. Ep! És una idea.
Es podria objectar que tot plegat és només una tempesta en un got d’aigua, una atzagaiada puntual i que l’important és el rumb que la casa emprengui a partir d’ara. Doncs ja ho veurem aviat, en temes claus de servei públic com la promoció del pluralisme nacional, cultural i lingüístic a la seva programació –no parlo de les “desconnexions” de TVE Catalunya– i a les seves properes coproduccions.
En una societat democràtica, la independència d’un mitjà públic no es proclama sinó que s’exerceix. Especialment davant de les institucions governamentals. És a dir, fer el contrari del que va passar amb el càiron de TVE que relacionava neta i avi de la Casa Reial espanyola. Ara sabem que l’acomiadament del periodista Bernat Barrachina hauria estat el resultat d’una trucada directa de la Zarzuela, segons afirma la demanda presentada. O sigui, que estaríem davant d’un acte de vassallatge que acaba amb una depuració. Certament, això va passar just al final del mandat de Rosa María Mateo, però, què passarà a partir d’ara? Veurem aviat a Informe semanal un reportatge sobre els obscurs negocis de la corona espanyola o es continuarà amb la llista de temes tabú? Bé, de fet ja farien prou si emetessin el reportatge que va fer EITB fa un parell llarg d’anys, La monarquía, un negocio rentable. Però, i m’agradaria molt equivocar-me, em temo que…
De fet, veient el perfil d’algun dels primers nomenaments de la nova etapa, el pronòstic més probable sobre el futur de RTVE és que viurà un canvi, sí… gattopardià.
Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.
