La fotografia és d’Alberto Estévez, de l’Agència EFE, i es va captar dissabte el vespre a Barcelona. Una instantània que s’apropa a l’estil d’una pintura de Rubens i que capta un moment precís del que es creia superat en la política actual de culte al líder (en aquest cas, lideressa) amb un punt d’acatament i entrega cega més que d’admiració.
És una d’aquelles imatges que et reconcilia amb la professió, perquè ens demostra que la fotografia periodística continua viva, que és útil i que serveix per allò per a la qual es va inventar: capturar l’ànima de la realitat. Una bona foto parla per si sola, no necessita aclariments, ni text, ni explicacions, ni additius. La fotografia periodística és història amb majúscules del periodisme i la seva rellevància ens recorda el poder d’un instant capturat.
Un company em pregunta, encertadament, si aquella foto que li he passat “no és IA?”. La incredulitat avui en dia també és una bona senyal de salut mental, perquè estem sotmesos a digerir missatges irreverents que, amb cloroform i com a sentiment d’autoprotecció, ens fan ser escèptics davant el que els nostres ulls es veuen obligats a observar. Però què passa quan la perícia del fotògraf i l’atzar ens regalen una instantània que sembla dissenyada per IA amb la clara intenció de fer mal i intoxicar, però no ho és? Què passa quan la realitat supera la inversemblança?
Sense ànim de fer comparacions extemporànies, Rubens captava estats d’ànim i amb el seu virtuosisme pictòric va trobar la seva essència, com ara és el cas de la nostra fotografia. I tal com va deixar escrit el gran crític gastronòmic Anton Ego a Ratatouille, a l’advertir que aquell anònim ratolí “era el millor xef de França”, m’aventuro a pensar de l’Alberto Estévez que estem davant del millor fotògraf periodístic de Barcelona. Perquè la seva instantània serà segurament una de les fotografies més cares de la història electoral de Barcelona.
Ada Colau, Ernest Urtasun i Gerardo Pisarello [foto: Alberto Estévez / EFE].
David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.
‘I al setè dia, Elon digué que la Unió Europea desaparegués’ – David Centol
