Opinió

De la mort del periodisme a l’esperpent humorístic

|2018-02-28T06:22:52+02:0028 Febrer 2018|Comunicació21

La manipulació constant i desaforada de bona part dels mitjans de comunicació espanyols a l’hora de traslladar als seus oients, lectors o televidents el que passa a Catalunya ha superat tots els límits de la imaginació. I cada setmana que passa en tenim més exemples d’aquesta dinàmica… Una cursa sense frens que, dins la gravetat de tot plegat, ens va oferint mostres d’humor esperpèntic. No hi ha cap obstacle deontològic a l’hora de rebregar la veracitat fins a emetre o publicar uns continguts que, de periodisme. ja només en conserven l’aparença. I un cop mort el periodisme quan es parla de Catalunya, el sentit del ridícul segueix el mateix camí.

Exemples? Dos ben recents. El primer s’emmarca en la desaforada promoció de l’artefacte fantasiós de Tabàrnia, tot entrevistant el seu “portaveu” ja sigui com a “analista de guàrdia” o per a qualsevol ocurrència. A aquesta segona opció correspon la “primícia” sobre la inauguració de la seva “ambaixada mòbil”, que ha emès aquesta setmana Espejo Público, sense cap rastre de vergonya professional a l’hora d’intentar situar en un mateix pla la majoria parlamentària amb aquest invent estrafolari nascut a ForoCoches.

El segon ens fa passar de les televisions privades a la pública. Gràcies a Teledeporte ens hem assabentat que Pep Guardiola ara llueix un pin d’una campanya contra el càncer de pròstata. Del llaç groc que porta de fa mesos en solidaritat amb els presos polítics –i que diumenge van lluir en suport al seu entrenador milers d’aficionats del Manchester United– res de res. I això que apareixia ben gros a la pantalla, just a sota “del muñequito” de la seva solapa que tant d’interès va provocar al comentarista. D’allò que no convé no se’n parla i s’ha acabat, com ja deien els censors franquistes.

Hi ha perspectives que algú posi fi a aquesta cursa embogida cap al descrèdit de la professió periodística? No. Ben al contrari. L’estratègia del a por ellos és compartida per les direccions d’aquests mitjans –i per molts dels seu professionals, com bé va voler felicitar-los públicament M. Rajoy fa unes setmanes. De fet, aquests dies patim un nou capítol de falsedats i amenaces de tall mafiós contra la més que garantida permanència a Barcelona del Mobile World Congress. Una orquestrada campanya política d’intoxicació que el braç mediàtic madrileny li ha posat l’altaveu amb portades de diaris i sumaris de ràdios i televisions a tot drap. Com vaig assenyalar en articles anteriors, quan es practica la propaganda negra no s’informa ni s’opina responsablement, es construeixen mentides com a instruments bèl·lics envers l’opinió pública.

I enmig d’aquest desori periodístic, hi ha comptadíssimes excepcions que trenquen aquest uniformisme militant. Algun, a més, és un exemple de com practicar periodisme d’investigació de primer nivell, que tanta falta fa. Aquest és el cas del diari digital Público, que porta mesos publicant informacions sobre l’ús de les clavegueres de l’Estat contra el procés polític català; la darrera de les quals ens ha fet conèixer que el mateix comandament de la Guàrdia Civil que elabora els creatius informes contra els polítics independentistes es dedica també a atacar-los des de les xarxes socials. Ja no ve d’un pam!

I mentrestant, la llibertat d’expressió es veu assetjada per sentències penals, sumaris judicials, censures diverses i agressions feixistes impunes.

Daniel Condeminas i Tejel, consultor en comunicació.