Primera obvietat: la tardor serà més calenta que un estiu que ha deixat congelades els comptes d’explotació dels mèdia. Han estat uns mesos terribles per a les finances d’un sector empobrit que s’encongeix a cop de destral. No hi ha director general amb dos dits de front que no tingui nous plans per continuar reestructurant la dimensió del seu negoci. La crisi és tan brutal que colpeja especialment els grans grups de comunicació i els mamuts públics, que es mostren impotents davant la magnitud de la tragèdia. El petits sobreviuen dins la trinxera convertida en un cràter.

Segona obvietat: l’hivern serà també un període clau on es confirmaran nous tancaments de mitjans, més reduccions massives de plantilla, i en general un redimensionament definitiu del sector. Tothom ho espera, tothom ho sap. El temut hivern no donarà més opcions que continuar retallant i creuar més línies vermelles. Retallar per sobreviure. Més del mateix.

Tercera obvietat: tocar fons (o sostre) comença a ser una quimera però és imprescindible perquè el sector de la comunicació pugui reaccionar en positiu adaptant-se a un clima econòmic hostil que pot durar un decenni. Recuperar la iniciativa requereix una certa estabilitat i unes estructures de personal que puguin destinar els seus esforços en millorar i adaptar els mitjans a la nova realitat. Deixar de baixar per tornar a créixer. Algun dia.

Quarta obvietat: la crua realitat no es combat amb pessimisme. Cal imaginació i realisme per no desaparèixer i ser esborrat del mapa comunicatiu. Com? Una mesura seria deixar de banda el catastrofisme i acceptar la situació per trobar fórmules pràctiques i intel·ligents per reenganxar-se al mercat laboral o empresarial, no caure del tot o no perdre fins la camisa. Plorar i queixar-se no serveix de res. Cal incentivar l’emprenedoria, amb o sense el suport de les administracions públiques.

Cinquena obvietat: la matèria primera que fabriquem els mèdia no està en qüestió; el model i el canal, sí. La demanda existeix i cal anar a buscar-la amb òptiques més pràctiques i no tan teòriques. És essencial estudiar millor els possibles nínxols de mercat i dissenyar plans de negoci realistes i necessariament modestos. I això cal fer-ho amb un punt d’optimisme que ens permeti rebre una quantitat indecent de bufetades que al mateix temps no ens deixin KO.

David Centol. Editor del Grup Comunicació 21.

[email protected]

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram