El 12 de juny es va anunciar l’ERO a la CCMA, un fet que feia temps vèiem a venir i que, alguns, es pensaven que no arribaria mai. Un ERO portat a terme única i exclusivament per CiU, com així va quedar demostrat en la votació del consell de direcció. Si l’aprovació del pressupost per a la Corpo va ser per cinc vots a favor i una abstenció, en aquesta ocasió ha estat el vot de qualitat del president, Brauli Duart, el que ha hagut de desfer l’empat: PSC i PP hi van votar en contra. I com demostra, també, l’argumentari que CiU va fer arribar als seus militants el mateix dia de presentació de l’ERO.

Han tancat el gruix del canal 33, han rescindit els contractes amb les productores associades, han eliminat les corresponsalies de Catalunya Ràdio i les delegacions de TV3, tot en funció d’un pla preestablert per preparar-se legalment per fer l’ERO, que ara ja està clar que sempre ha estat la primera opció.

Un ERO no per qüestions econòmiques, sinó polítiques, com s’ha demostrat des del canvi de la Llei de la Corpo i la composició del nou consell de direcció. I com ho demostra, també, que es continuï amb la remodelació dels platós d’informatius.

L’únic argument econòmic de CiU és que calia fer-ho perquè els treballadors s’havien negat a equiparar-se amb les escales salarials de la funció pública de la Generalitat, però el cert és que aquesta ha estat només una proposta sense fonaments i llançada de cara a l’opinió pública.

Va ser la representació de la direcció la que fa un mes va proposar aparcar els temes econòmics, que eren els de posicions més allunyades, i tractar altres temes de la negociació.

El Sr. Duart no ha aparegut mai en les negociacions dels convenis col·lectius de TV3 i Catalunya Ràdio, i ha rebutjat en totes les ocasions en què se li ha demanat la petició dels comitès d’empresa per reunir-se amb el consell de govern de la CCMA i estudiar conjuntament les mesures d’estalvi necessàries per a la viabilitat futura de l’empresa. Com tampoc ha atès les peticions sindicals per regular els sous astronòmics i els complements salarials no contemplats en el conveni i atorgats discrecionalment per la direcció, que van suposar en el 2010 una despesa de més de sis milions d’euros per a Televisió de Catalunya.

El consell de la CCMA no ha fet cas de la recomanació unànime dels grups parlamentaris, feta a la darrera sessió de control, en el sentit que les dues parts havien d’apostar clarament per la via de la negociació.

Amb aquesta ruptura unilateral i sense fonament, la direcció de la CCMA està demostrant que s’ha decidit a aplicar un pla que no té justificació empresarial ni laboral, i que deriva només d’opcions ideològiques i polítiques, dels xantatges del Govern de Madrid per a la flexibilització del dèficit i per l’afinitat de CiU amb determinats interessos mediàtics privats.

Tenim la consulta en el nostre punt de mira, però potser arribarem amb unes estructures, considerades d’estat, debilitades. Si continuem per aquest camí, no solament haurem de construir un nou país, sinó unes noves estructures com la dels mitjans de comunicació públics.

La CCMA, han sofert una retallada salarial entre el 20 i el 25% des del 2011. En només tres anys a TV3 i Catalunya Ràdio s’ha retallat un terç el pressupost, que ha passat de 330 milions el 2010 als 225 previstos per aquest any (recordar que estem amb uns pressupostos prorrogats i que, aquests 225 milions, estan pensats sobre el 0,7% de dèficit, un % que tant ERC com CiU demanen augmentar i que, per tant, s’hauria de reflectir en el pressupost de la CCMA), una retallada que no ha patit cap altra administració pública, com així ho va reconèixer el president Mas, el passat 30 de maig, quan va dir que s’havia reduït la CCMA més que la mitjana de tot el pressupost.

Hi ha propostes per sortir d’aquesta situació i fer viable la Corpo, però fa falta algú a l’altra banda de la taula que vulgui escoltar i negociar. S’ha de retirar l’ERO, negociar amb els representants dels treballadors i accelerar la modificació de la Llei de la CCMA perquè aquesta torni a dependre del Parlament i no del Govern. Si no és això no ens en sortirem.

Albert Biescas i Chic. President Sectorial Nacional de Comunicació Audiovisual d’ERC.