Des de ben petit he tingut una admiració pels diaris de paper. Recordo que quan viatjava amb els pares sempre m’aturava a remenar diaris, fossin de pagament o gratuïts. I sobretot de capçaleres locals o comarcals, quan recorríem el país. Vist amb perspectiva, l’interès i l’estima pel periodisme em venen de lluny. Aquest hàbit de remenar capçaleres no l’he perdut amb els anys. Sortosament, els gairebé cinc anys que vaig viure als Estats Units, l’hàbit es va convertir en més apassionant, tenint en compte que les publicacions més habituals eren d’un format poc familiar: la majoria eren tabloides. Sí, aquests diaris que has d’eixamplar ben bé les mans i els braços si vols llegir-los completament estès.
Més enllà de les grans capçaleres d’abast nacional –The New York Times o The Washington Post–, viure al Mig Oest nord-americà (concretament a Saint Louis, Missouri) em va permetre amarar-me de periòdics més metropolitans o del que allà en diuen county. És el cas del St. Louis Post-Dispatch o el Chicago Tribune, dues capçaleres centenàries amb una mirada molt de proximitat que no tenien res a envejar als grans diaris de referència del país. Amb una diferència clara: el tractament de la informació de proximitat.
“Les històries que apel·len el periodisme són, també, les que passen a escala local, i són aquestes les que posen en valor la premsa de proximitat. Tant si s’expliquen a Detroit com a Falset”
Arran del Premi Internacional AMIC Mitjans de Proximitat vaig poder conèixer una altra capçalera del Midwest nord-americà: Outlier Media, de Detroit, la qual va ser escollida guanyadora del premi en la categoria internacional. Aleshores, vaig tenir el privilegi de conversar amb Candice Fortman, la directora executiva d’Outlier Media. Conversar amb Fortman em va permetre tornar, per un instant, a la meva vida a la vora del riu Mississipí. I tot i la distància que ens separa (d’uns 9.000 kilòmetres), hi ha una realitat que ens uneix: el valor de la premsa de proximitat. Ho va reivindicar la mateixa Fortman durant la gala de l’AMIC, com també la resta de premiats i un seguit d’experts que, davant d’una munió d’editors i periodistes de Catalunya, van donar fórmules per enfortir la capacitat de resistència de la premsa de proximitat, cadascuna amb les seves peculiaritats i vicissituds.
Aquestes fórmules han de servir, també, per minimitzar una realitat en perill: l’oblit d’una part del territori, especialment el menys poblat. És el cas del Priorat, al seu pas pel riu Siurana –que és on visc avui– i que deu ser l’única comarca del país que no té una capçalera local pròpia. La mirada d’una societat no s’explica només amb grans capçaleres que tenen una visió molt centrada en les urbs. Les històries que apel·len el periodisme són, també, les que passen a escala local, i són aquestes les que posen en valor la premsa de proximitat. Tant si s’expliquen a Detroit com a Falset.
Quim Miró, director editorial de les publicacions temàtiques del Grup Comunicació 21.
Article publicat al número de primavera 2024 de la revista Comunicació 21.
