Un dels missatges incontestables del Mobile World Congress 2014 és que els continguts audiovisuals, a nivell d’enregistrament, difusió i consum en pantalles mòbils, domèstiques o comercials, caminen inexorablement cap a la ultra alta definició, la UHDTV, més coneguda per l’acrònim 4K, encara que no siguin sinònims.

Fa molts pocs anys, alguns auguraven que les produccions audiovisuals –des dels gèneres de ficció a les retransmissions de grans esdeveniments en directe, passant pels videojocs– s’acabarien realitzant en bona part en 3D. La realitat és que l’ús d’ulleres estereoscòpiques no és gens atractiu –sobretot per casa–, genera molèsties, i per a un percentatge gens anecdòtic de persones el 3D no és apreciable. De la “moda” del 3D només ha quedat un percentatge, menor, d’estrenes cinematogràfiques; i el procés no sembla que a curt termini hagi d’avançar gaire més.

En canvi, la ultra alta definició es consolida com a nou paradigma audiovisual, i amb l’impuls dels nous models d’smartphones, que enregistren vídeos en aquesta resolució, així com les noves càmeres reflex, anirà esdevenint també el nou estàndard domèstic i personal, com és ara l’HD.

Curiosament, o no, a la mateixa ciutat on se celebra el Mobile World Congress, la televisió en obert i gratuïta, la TDT, no només no camina en aquesta direcció, sinó que tot indica que tampoc ho farà properament. Una de les promeses del canvi de la TV analògica a la TDT era el de l’oferta de molts canals en HD. Actualment, al nostre país només hi ha dos canals en HD, TV3 i TVE, i altres canals –privats– que tot i posar aquestes sigles a la seva “mosca” emeten en resolucions que no mereixen aquest qualificatiu.

A més, l’ajornat procés de migració d’una part de l’oferta actual de TDT a noves freqüències (el dividend digital) probablement comportarà un encaixonament de canals en un mateix MUX –per tal d’acontentar la patronal televisiva UTECA després de la sentència del Tribunal Suprem–, i això conduirà a la impossibilitat material d’oferir canals en HD, que necessiten molt més ample de banda que els de resolució convencional.

Diversos països europeus han adoptat i estan desplegant el nou estàndard de la TDT, el DVB-T2, que permet no només multiplicar el nombre potencial de canals en HD sinó també emetre en 4K. Un nou estàndard de TDT que permet rivalitzar directament amb l’oferta 4K que vindrà gràcies a la fibra òptica.

Mentrestant, aquí correm el risc de continuar atrapats en el nyap normatiu, hereu de la Llei General de l’Audiovisual del 2010 i d’altres legislacions anteriors i posteriors. Un nyap que ha complicat molt la vida a la TDT local o de proximitat, que no ha significat cap increment substancial de pluralisme en l’oferta televisiva espanyola, i que condemna la TDT a anar quedant cada dia més i més lluny de l’extraordinària experiència visual de l’UHDTV. Un motiu més, encara que no sigui pas un dels més importants, perquè Catalunya faci un pensament.

Daniel Condeminas i Tejel. Consultor en comunicació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram